El pedro m'envia molt amicalment un meme d'aquests que es reenvien per la xarxa on cadascú explica una mica la seva vida i així els bloggers deixem de ser per un moment escriptors frustrats en potència per esdevenir persones de carn i ossos. El meme en qüestió em demana que digui 5 coses que probablement no se saben de mi, bé, cada lector és un món, n'hi que em coneixen molt bé i d'altres no, es farà el que es podrà, preservant la intimitat.
1.- Veig que els blocaires en general tendim a no dir l'edat i com, per altra banda, em ve a la memòria un acudit prou ximple en el que es pregunta què va fer Napoleó que va fer quaranta anys, la resposta és anar pels quaranta-u. Doncs jo dic que des d'ahir em preparo per quan I am sixty four.
2.- Com vaig viure la transició amb passió, vaig militar en un partit, en una associació de veïns i vaig estar ficat en dos àmbits del Congrés de Cultura Catalana, però en temps de Franco no vaig passar de ser soci de l'Orfeó Català i d'una entitat per la llengua catalana, que liderava Joan Triadú. Per descomptat vaig aprendre català per correspondència en una mena de campanya d'alfabetització del centre Francesc Eiximenis.
3.- Ara sóc un jubilat més a la colla i l'activitat fixe és aquest pobret bloc i vaig de dilettante per la vida, però com encara em prenc les coses seriosament en altres blocs faig el que hauria de fer en el meu, que és ficar cullerada opinant sobre política i societat perquè com em va dir un grafòleg necessito defensar els meus punts de vista amb passió. O sigui que ja ho veiu, no tinc remei.
4.- Sense queixar-me no faig res del que m'havia proposat fer quan estigués jubilat. 1) estudiar xinès ho vaig deixar al cap de pocs mesos perquè la gran demanda que hi ha d'aquest idioma actualment s'ha encarit i no es justifica en un idioma poc agraït. 2) treballar com a cooperant en allò que hi entenc (cacau i xocolata) perquè Intermón duu aquesta tasca fora de Catalunya (3) nedar a la Piscina Sant Jordi ho vaig fer al principi, però l'ordinador reclama la meva assistència.
5.- Tinc un fanatisme no declarat, però sí ferm. Així com compro llibres en català, castellà i anglès i discos en català, francès, anglès, xinès, etc., no he comprat mai cap en castellà d'Espanya, els que tinc en castellà són d'Amèrica Llatina. Com és un fanatisme, no cal que se'm demani la raó, és així i ja està
Estan invitats a seguir el meme:
14 comentaris:
Gràcies, Albert. Començo a pensar-hi.
prova el japonés! és molt més agraït!
aps si... tinc 29 :)
a reveure!
Antoni,
t'agraeixo la invitació, però t'he de dir que una amiga blogarie (la Candela) se't va avançar i que ja he respost diligentment a l'esmentat meme de marres (quin compromís!). O sigui que si vols saber cinc coses inconfesable de mi, ja saps on anar.
Pel que fa als teus secrets, et feia més jove (no sé si et disgusta això); però celebro tenir algú que va cap els sixty-one amb aquestes energies! Que no decaigui! Ah! I pel que fa al castellà d'Espanya; bé, potser ets un pèl radical; però no m'hi fico. Ara bé, si llegeixes Borges, Rulfo, Carpentier, Benedetti, Cortázar o García Márquez ja estic content.
trapezista,
Gràcies i molt bé.
esteve,
Agraeixo la bona intenció, però la meva feblesa és envers el món xinès.
veí de dalt,
No vaig cap als 61, sinó cap als 64.
Aquest fanatisme el tinc només amb les cançons. No tinc res del Dúo Dinámico o dels Sirex, però sí he llegit Delibes, Vazquez Montalbán com també García Márquez y Zoé Valdés.
la 5a és surreal Albert.
Albert, prometo fer els deures! però he passat un parell de dies de "saudade", "morrinya", "enyor" o... digues-li com vulguis (entrar en el pis de l'Eixample encara és molt fort per mi i més quan hi vaig sola)
estic segura que em comprens.
Però ho faré, t'ho prometo.
Montse/Arare
pedro,
No entenc gens que ho trobis surreal perquè és real como la vida misma i a més, tal com dic, un fanatisme no es discuteix.
Montse,
Els de l'Eixample, amb tant soroll, tenim molta paciència.
pedro,
No entenc gens que ho trobis surreal perquè és real como la vida misma i a més, tal com dic, un fanatisme no es discuteix.
Montse,
Els de l'Eixample, amb tant soroll, tenim molta paciència.
pedro,
No entenc gens que ho trobis surreal perquè és real como la vida misma i a més, tal com dic, un fanatisme no es discuteix.
Montse,
Els de l'Eixample, amb tant soroll, tenim molta paciència.
Ja he fet els deures.
Albert de la Hoz
Llegue a tu blog a través de un comentario positivo de mi post.
Me quede gratamente sosprendido de tu blog y en especial el "sentir" que rezuma mucha cultura.
Ahora me sorprendes nuevamente.
Glòria al Principat
Glòria als PaÏsos Catalans
Devolució Drets Històrics
trapezista,
Ja he vist els teus deures. Ben fet i gràcies
clot
Gracias & gràcies
Gràcies, Albert, però la paraula crack em va gran.
Albert, ja he fet els deures!!! petonets
Publica un comentari a l'entrada