"Lúcid", de Rafael Spregelburd

Lúcid, de Rafael Spregelburd, que la dirigeix. Versió catalana Pere Puig. Cristina Cervià (Teté), Oriol Guinart (Lluc), Meritxell Llanes (Lucrècia) i Davind Planas (Darío). Sala Becket.

Com fa temps que no anava a la Sala Becket d'entrada he d'agrair que les entrades sigui numerades i els seients més còmodes que abans.

L'argentí autor i director ens serveix una gran peça teatral. No és una obra fàcil d'explicar una obra que se la podria definir de manera massa ràpida com de comèdia onírica però que és molt més que això perquè es tracta d'un drama que ens fa petar de riure, però drama al capdevall perquè què es pot dir quan es tracta que una nena de quinze anys va donar un ronyó per a salvar la vida del seu estimat germà que tenia deu anys, però que havia decidit morir i dur-se la glòria d'haver fet un golàs en un partit de futbol.

Els personatges ens podem semblar bojos, però els diàlegs són realisme pur i és que tot passa en un món com no real i alhora ple de realisme. La Teté dient que la Lucrècia ve a reclamar el ronyó que havia donat i el Lluc que reinventa la seva vida controlant els seus somnis, per prescripció mèdica.

Els actors fan tots un treball esplèndid, però potser hauríem de fer la remarca de la veterana Cristina Cervià perquè li toca el paper més difícil.

Un aspecte que m'ha plagut molt és la traducció del castellà al català, més ben dit, tal com diu el programa la versió catalana perquè s'ha fet com a mi m'agrada per aquells casos, com és el cas d'aquesta obra, que la trama pot passar a qualsevol lloc, consisteix a traduir els noms dels personatges i certes referències de lloc. D'aquesta manera els personatges d'aquesta obra tenen nom i cognom catalans i en un moment donat s'esmenta a Gas Natural. Aquesta obertura de mires en la traducció crec que l'hem d'agrair a l'autor car això no s'ha fet a les seves espatlles per la seva doble qualitat de director. El meu aplaudiment doncs a Rafael Spregelburd i a Pere Puig. Encara recordo l'enrenou que es va fer quan el Lliure va representar una obra de Neruda en versió catalana de Miquel Martí i Pol com si fos pecat traduir del castellà al català.

En el programa de mà, com és normal, hi ha els agraïments a les entitats col.laboradores i he trobat entranyable que entre elles hi hagi el Casal de Catalunya a Buenos Aires, crec que els catalans de Catalunya ho hauríem d'agrair.

I per descomptat, la millor manera d'agrair-ho és anar ara a la Sala Becket perquè l'obra i tots qui l'han feta possible ho mereixen.