Títol original: Marie Antoinette, dirigida per Sofia Coppola. Any: 2006 País: EUA. Durada: 123 min: Intérpretse: Kirsten Dunst (Maria Antonieta), Jason Schwartzman (Lluis XVI) , Rip Torn, Molly Shannon, Judy Davis (Contessa de Noailles) , Steve Coogan, Asia Argento, Marianne Faithful (Maria Teresa), Aurore Clement, Shirley Henderson Guión: Sofia Coppola Música: Jean-Benoît Dunckel, Nicolas Godin, Jean-Philippe Rameau Genere: Drama.
Crec que en aquesta pel.lícula Sofia Coppola demostra que la sensibilitat que va demostrar en Lost in translation es manté perquè a parer meu tracta a Maria Antonieta, la figura històrica amb un gran respecte.
Evident no cal que digui res de la trama perquè tot està a la història una història que comença quan la seva mare, Maria Teresa, l'aconsella com a futura reina de França i que acaba quan ha de deixar el palau, la Revolució Francesa ha començat.
Personalment crec que Maria Antonieta és un personatge interessantíssim perquè és un exemplar perfecte del que és la monarquia -o hem de dir "era"?.
Podem veure aquí que recentment han sortit quatre llibres que parlen de Maria Antonieta i que Sofia Coppola s'ha basat amb el d'Antonia Fraser, una aristòcrata anglesa que fa anys va donar molt a parlar i és la muller de Harold Pinter; tanmateix sempre se l'ha considerat una bona historiadora i molt treballadora, que a la vista de la pel.lícula és força objectiva.
Com podeu veure la historiadora Benedetta Craveri diu que la millor biografia que ha llegit és la de l'austríac Stefan Sweig (Editorial DEBATE, Barcelona 2003) i que és just la que he llegit i és el que em permet dir que la pel.lícula és honesta.
Encara que pels cinèfils aquesta pel.lícula pugui no interessar jo recomano la pel.lícula i l'esmentat llibre de Stefan Sweig en el que fa una anàlisi psicològica molt equànim de Maria Antonieta.
7 comentaris:
Jo tinc moltes ganes d'anar a veure akesta peli, de fet vaig veure un reportatge on deien k "l'adaptaven una mica als nostres temps" i k la musica era molt bona (aixis rockera), a part, la Sofia coppola m'encanta!
Ambdues coses semblen molt recomanables, sobretot el llibre, que tinc a la tauleta de nit des de fa mesos.
Les biografies de Zweig són apassionants, per a mi, les millors, no només aquesta, sinó també altres, com la de Maria Estuardo i la de Fouché, excel·lent, o la de Balzac, inacabada, per cert. Maria Antonieta ha estat sempre un personatge tràgic, que ha desvetllat una gran curiositat, va ser, ja quan va sortir, la de més èxit de Zweig, autor que, afortunadament, s'està recuperant darrerament. Zweig no es limita a acumular dades, recrea la vida del personatge, incideix més en determinats aspectes, és mulla, opinant de forma personal, cosa que dóna molta vida als biografiats. Un altre biògraf molt interessant és Marañón, que esbrina la part patològica de forma molt interessant, com en la de Tiberi. Fa poc, a l'exposició sobre Fragonard, vaig poder sentir una senyora molt gran que explicava els quadres a un grup de gent i que parlava força de Maria Antonieta i Lluís XVI, víctimes de l'època i molt diferents a com ens els han pintat, com passa amb gairebé tots els personatges històrics que tenen un component mitològic important. Perdona el rotllo matiner, hauré d'anar a veure la peli, a veure quan puc fer-ho. La revolució francesa, com està passant amb la guerra civil, va generar molt d'interès, de vegades una mica morbós, en les persones de les generacions posteriors, i costa d'esbrinar entre tanta mitologia revolucionària, amb una mica d'objectivitat.
yrun,
Cert. La música és moderna, però l'ambientació és Versailles pur.
pedro,
Doncs no et perdis cap de les dues coses.
júlia,
D'acord amb el que dius de Sweig i la seva actual recuperació. També li he llegit la de Fouché editada per Quaderns Crema i també tinc amb orgull un llibre amb dues novel.les d'ell editat per la Proa del 1929, per mi un incunable.
Evidentment que Maria Antonieta és un personatge fascinant, però si som realistes hem d'admetre que actuava amb el mateix menyspreu envers els de sota que els rics d'avui, els de veritat.
Com a pel·lícula està prou ben feta i com a perfil d'un personatge deu n'hi do, però al final jo vaig tenir la sensació que em sobrava una mica de frivolitat i em faltava una mica més de context històric.
Hola judith,
Crec que la gran història és prou coneguda perquè en definitiva el rei de veritat era Lluis XVI i també crec que si ella no hagués estat tan frívola potser les coses no s'haurien precipitat. Ja sé que la Història està plena de "Si enlloc de" i indubtablement aquest n'és un.
M'agradaria anar-la a veure, però no sé si la faran, als Lauren de Blanes (ens perdem moltes coses)
M'han dit que la música - moderna- val molt la pena, igual que tota la resta (ambientació, etc)
a veure si tenim sort.
Publica un comentari a l'entrada