Com deia aquell la ciència avança que és una barbaritat i molts no podem evitar de mirar ja amb un cert romanticisme els cartells de Ramon Casas per l'Anís del Mono, Mucha per Sarah Bernhardt i tants altres com el que fa poc ens ha deixat, Fontseré, o el comunista que pintava, el valencià Josep Renau i molts més.
El cartellisme era un art individual que es podia fer al menjador de casa. Ara, com es pot veure ja no és així. Fins no fa gaire es feien aquestes gran vel.les publicitàries amb l'excusa que la finca estava amb obres; tanmateix, l'Hotel Plaza de la Plaça d'Espanya no té complexos i aprofitant que està davant del 3GSM a la Fira de Barcelona, 70000 persones de públic mínim i segurament una oferta atractiva no ha tingut cap complex i s'ha tapat.
Aquests cartells ja no es poden fer a l'estudi de l'artista, demanen grans espais per fer-los i alta tecnologia en la seva elaboració.
És prou evident que la publicitat no té cap límit, ho val tot, tant si és per a modificar la fesonomia d'una ciutat com per posar-nos una cançoneta mentre, per telèfon, una veu amable ens diu que totes les línies estan ocupades, etc.
8 comentaris:
Em pregunto què deuen pensar de la publicitat els clients de tan selecte hotel.
Justa la fusta. Això és també el que primer m'he preguntat, però potser està ple de gent vinculada amb Sansung...
un es pot preguntar, s'han de posar límits?, tot val?,o bé alló que m'ensenyaven de petita, fes el que vulguis mentre no faguis mal als altres.
Tot depèn de què s'entengui per fer mal, a vegades és una cosa tan devaluada com la sensibilitat. L'Hotel Plaza no és precisament una obra d'art. I si ho fos?
ostres, no voldria pas estar en una habitació amb vistes, aquests dies, a l'Hotel Plaza!
Jo crec que els límits els hauria de marcar l'ètica... si en tinguéssin...
arare,
Bon dia i totalment d'acord.
La publicitat està arriban a uns límits en tots els àmbits exagerats, el que no sé es si realment, funciona, aquesta pressió. Suposo que sí...
júlia,
Suposes bé.
Publica un comentari a l'entrada