Al Teatre Tivoli.
Aquest cap de setmana he anat al Tivoli a veure aquest espectacle que com el títo indica ésd una revista sense més pretensions.
Dic això de les pretensions perquè a l'entrada anterior constato que prefereixo els musicals al cinema que no pas presentats com se'ls siposa, al teatre.
Aquesta Revista Negra s'acosta una mica al musical perquè per a presentar-nos uns ballarins i unes ballarines excel.lents ho fa sota l'excusa d'anar a la recerca de Josephine Baker, que fou llegenda viva. Constato que quan era nen, tant a casa meva com en altres membres de la família sempre va haver un moment que en vaig sentir parlar-ne.
El cas és que Josephine Baker va ser trencadora en el seu temps (1927) per aparéixer quasi nua a París en un espectacle que es deia LA REVUE NEGRE, era el període d'entre guerres i com el cabaret a Berlín un període de felicitat continguda.
En aquest espectacle al Tivoli que des de Méziers ens porta Jérôme Savary ens fa participar de la vida de la Josephine Baker barrejat d'una manera atractiva amb el desastre del Katrina a Nova Orleans.
Evidentment l'espectacle té un atractiu adicional per tots aquells que els agrada el jazz de Nova Orleans.
4 comentaris:
No sé si ho recordaràs, però Franz Joham l'havia portat alguna vegada a la 'nostra' televisió d'aleshores, la de Miramar, a un d'aquells musicals dels dimarts. Jo me'n recordo perquè no teníem tele, anàvem a casa de la veïna i tothom comentava la història d'aquesta senyora i els seus èxits passats. Recordo que quan venia algú de molta categoria, Joham posava una escala, perquè baixés amb solemnitat, com va fer amb ella.
Hola júlia,
Com la primera veïna de tenir tele a l'escala era una bruixa hi anava poc. Malgrat tot vaig veure unes quantes vegades a Franz Joham, però no vaig veure a la Josephine Baker.
Jo no me'n recordo, d'això, però també anava a ca la veïna a veure la tele. Jo veia Las aventuras de Tintín i els dissabtes aquella del submarí... "Viaje al fondo del mar"
Bonanittttttttttttt
hahaha arare,
Com ens delatem els que tenim anys.
C'est la vie!
Bona tarda
Publica un comentari a l'entrada