El 10 Agost passarà a la meva memòria com un dia trist, i no precisament pels nuvolots, perquè vaig perdre la innocència britànica que em quedava i que, des d'aleshores, cada dia que passa n'hi resta menys en mi perquè quasi cada dia llegeixo alguna cosa sobre l'afer irlandès.De moment he fet una visita d'acomiadament de la ciutat de Westport, encara a l'Estat Lliure d'Irlanda, que és la primera denominació oficial del que seria la República d'Irlanda. Westport no és cap ciutat extraordinària d'Irlanda, com tantes altres, però té el seu discret encant i, no oblidem'ho, té la pub Matt Moll0y's, que tant em va captivar la nit del dia abans pel seu ambientàs.
I després carretera cap a Irlanda del Nord, aquesta part de l'Imperi Britànic a l'illa d'Irlanda. L'entrada va ser gloriosa, inoblidable. Em va fer pensar amb el que deuria de ser el Chechpoint Charlie, no quan el vaig veure, sinó quan hi havia el Mur de veritat. Un gran mur amb la parta alta filferrada i tot seguit la bandera de l'Imperi i la bandera amb la creu de Sant Jordi. Horrible.
Deixant ben enrera la frontera he arribat a Enniskillen i he embarcat al riu Erne per a anar a l'illa de Devenish a veure les restes d'un monastir que va fer història del segle VI al XVI. Hi ha un portal prou ben conservat i, com no podrien faltar, la creu celta i la torre ronda o circular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada