d'Igor Stravinsky/Charles Ferdinand Ramuz. Escena NIgel Lowery i Amir Hosselnpour. Direcció musical Virgínia Martínez. Intérprets: Míssia, Marilu Marini i Angel Pavlovsky. Ballarines: --Anna Pons, Fàtima Campos i Nagore Somoza. Teatre Grec.Dintre del Grec d'enguany aquest és el primer espectacle que s'ha fet en el propi Teatre Grec de Montjuïc.
Confesso que no he gaudit com un espera, però a la vista de les crítiques tan adverses que s'han fet al Grec he vist cosa molts pitjors. Encara que el plantejament del conte no m'ha agradat no treu que com a conte filosòfic que és s'hi fan observacions prou interessants, especialment al fina de l'obra, per altra banda tot i que no em considero un home de música és evident que la música encaixa molt bé en una obra d'aquestes característiques.
Per altra banda, he d'aplaudir aquesta portuguesa -amb ascendents catalans- que canta fados magistralment i que en aquesta obra hi posa la potència de la seva veu, cosa que dona força al seu paper de narradora. De tota manera el que més m'ha agradat és el treball d'aquestes tres ballarines que semblen una mena d'autòmates, però a 3000 r.p.m
.
.
2 comentaris:
Nunca la he visto representada en Teatro,ni siquiera en versión concierto,pero recuerdo aquella tarde que la escuché en Radio Clásica,porque al terminar comentarón...
"SE AÑORA LO QUE SE PERDIÓ,
PERO NUNCA SE VALORA LO QUE SE TIENE"
És veritat, alguna cosa així van dir i em meravello de la teva memória.
Publica un comentari a l'entrada