Els actors catalans es queixen que no poden fer una vida normal en català, però que coi es pensen aquest gent de teatre? Es creuen ser una excepció? Jo he estat administratiu i sempre he estat en empreses catalanes, però això no vol pas dir que sempre hagi pogut escriure en català a la feina..
A la darrera empresa que hi he estat els amos -car és una empresa familiar- es consideren catalanistes i ensenyen fotos del fill amb la bandera estelada, doncs quan vaig escriure una carta en català dirigida a una persona d'una empresa valenciana amb la qual jo li parlava en català i ell em responia en valencià el catalanista de l'empresa me la va fer repetir en castellà.
.
Clar que els de l'imperi ens posen les coses difícils, és la seva feina, cadascú mira per ell i nosaltres ens hem d'acostumar a cercar la normalitat al marge de les institucions, siguin de la Generalitat o de l'Estat.
.
Ara estem vivint la tamborinada del darrer progrom que no té altra finalitat que no sortim del call perquè ha de quedar clar que amb el català no es va enlloc.
.Quan poso en aquest blog una carta o un article meu publicat a la premsa fa anys, ho faig amb la data exacte que l'escrit fa anys. No té altre funció que un recordatori de la meva activitat jovenil, però aquesta vegada he donat prioritat al contingut i no a la data i els lectors joves poden veure que el 1981 també vam haver de resistir un progrom, que era conegut per ser signat per 2300 intel.lectuals, ja sabem que tothom qui sap escriure una mica és un intel.lectual a Espanya. Així que aquesta carta va ser publicada a La Vanguardia el 21 Març 1981.
.
Qualsevol usuari de la llengua catalana pot dir moltes coses al respecte, jo només puc dir que porto enviades tres cartes ben diferents a El País i cap ha estat publicada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada