Director d'escena: Sidi Larbi Cherkaoui, Antony Gormley, Szymon Brzóska i els monjos del Temple de Shaolin. Producció: Sadler’s Wells Theater, Londres. Teatre Grec.
Sinòpsi
Els sutra són els discursos pronunciats per Buda o per alguns dels seus deixebles. Dins el context budista, la paraula designa també els aforismes i les normes que regulen la vida de cadascú. Sutra és també el nom de l’espectacle amb què Sidi Larbi Cherkaoui torna a Barcelona. El reputat coreògraf, amant de les arts marcials, s’ha proposat desvetllar l’espiritualitat que hi ha al darrere del kung-fu. Després de conviure amb els monjos del temple de Shaolin a Dengfeng, Cherkaoui ha pogut recuperar el context d’aquest art marcial i revelar la filosofia que el va fer néixer. En aquest viatge l’acompanyen el reconegut escultor Antony Gormley, que ha dissenyat i delimitat l’espai on els monjos evolucionen, i també el compositor Szymon Brzóska, que ha creat peces musicals basades en l’ambient que es respira al temple i els seus voltants: el paisatge, l’atmosfera, les converses amb el mestre... El viatge que han fet aquests tres artistes, en companyia dels monjos, no és al passat, sinó a l’interior de l’esperit, on les distàncies entre l’Orient i l’Occident es fan més petites del que pensem.
Per descomptat que la sort de SUTRA no és només gràcies als esmentats creadors, sinó també a l'equip de ball, que en aquest cas són monjos. Uns monjos que deixen petit el millor ballarí del ballet El corsari perquè ens fan una exhibició de totes les maneres possibles de saltar, però com no són gimnastes ni jumpers, tot pensant amb Tom Stoppard, demostren fins al final que realment són monjos.
Si tot l'equip de ball fa una demostració de tècnica i precisió amb la dansa, cal fer esment de l'únic nen que forma part de la companyia, el qual no desmereix gens ni mica respecte els altres, dit digui sense considerar que és nen, sinó un més.
Els qui vulguin fer un tast de l'espectacle, els recomano fer una visita aquí i després anar a YouTube.
2 comentaris:
tot és molt maco, pura poesia visual, ens ha agradat molt el video, sobretot la coreografia de la varalla d'ocells, per què és això el que representen? oi?.
Tinc a la meva dreta la fotograf del noi saltant, em deixa sense paraules.
Doncs sí Manel, va ser un espectacle memorable.
Publica un comentari a l'entrada