.
SINÒPSI:
L’endemà del seu darrer aniversari, Orson Welles enregistra anuncis de menjar per a gossos i laxants en un estudi de Los Angeles amb la col·laboració d’un jove tècnic de so. Vell i esgotat físicament, el director de Citizen Kane espera una trucada de Steven Spielberg que li permeti acabar la seva adaptació de Don Quixot en una darrera afirmació del seu talent creatiu. Mentre es debat entre la realitat i aquesta quimera, Welles rememora episodis destacats de la seva intensa activitat en el cinema, el teatre, la ràdio i també la màgia. Una obra de Richard France adaptada i dirigida per l’escriptor cinematogràfic Esteve Riambau
.
Encara que no sigui una novetat es tracta d'una altra anada al teatre que forma part del Grec d'enguany i encara que no sigui en el Grec és en el teatre de l'escena catalana per excel.lència. Malgrat no sigui l'obra en català val a dir que com es tracta bàsicament d'un monòleg de Josep Maria Pou, val a dir que en el Romea també va fer el magnífic monòleg El cazador de leones.
.
Com a dada personal curiosa he de dir que en el perío de servei militar (1966) a la Marina, quan desfilava anava a la segona fila perquè encara que era alt davant meu hi havia tres més que eren més alts que jo i que sempre els tocava fer de caporal gastador, un d'aquests era Josep Maria Pou.
.
Per mi Orson Welles és de les figures més interessants del segle XX de la que, malgrat aquesta sensació, no sé quasi res d'ell, per altra banda, no em sorprèn que l'autor sigui qui fa dècades que l'estudia –The theatre of Orson Welles (1977) i Orson Welles on Shakespeare (1990)– i creia que ja havia acabat quan va escriure el text de l'espectacle sense, però, haver posat el punt final. Arran de l'experiència amb Riambau i Pou, tots tres treballen en un altre projecte.
.
Per altra banda no és de sorprendre que sigui Pou qui fa d'Orson Welles perquè els dos van començar a la ràdio i no cal dir que Welles va ser l'artífex de la històrica retransmissió radiofònica de La guerra dels mons, el programa radiofònic més impactant de la història.
.I no hi ha dubte que qui sap qui era Welles i qui sap qui és Pou, Pou és indiscutiblement l'actor ideal i així queda demostrat perquè Pou està colossal fent el paper d'aquest gran colós de Hollywood.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada