Com a part de la programació del Grec, aquesta vegada ha tocat anar al TNC, per a veure aquest sucós monòleg per part de Pere Arquillué en el que hi mostra una molt bona dicció i una magnífica veu, una veu d'home madur, com correspon al personatge.
Al voltant de Pere Arquillué es mouen dos personatges. Un el de Dona que representa diverses facetes del paper femení i per l'altra un xicot, que és alhora el pianista i representa, d'alguna manera la joventut. Mentre el personatge central va deixant surar el que di dicta la memòria i l'ànima.
Una obra amb un llenguatge ric amb matisos i contingut. Una obra profunda, com no podia ser d'altra manera venint de la mà de Strindberg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada