Com he passat la nit a Agra no ha estat complicat ser a bona hora a la primera visita turística d'avui, visita que podríem dir que és la piece de resistance del viatge, com es veu per la foto, es tracta del Taj Mahal..
El Taj Mahal és un gran mausoleu ubicat a la ciutat d'Agra, construït per l'emperador mongol Shahjahan en honor a la seua difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu 14è fill.
.
Pels que ens agrada cavilar sobre la relació home-dona crec que té el seu mèrit per part de l'emperador que després de parir 14 fills l'estimés tant com quan li va donar el primer fill, la qual cosa demostra que sobre les escales de valors de les persones no es poden fer conclusions a priori, malgrat tanta afecció a fer psicologisme, és a dir, pretendre endevinar les motivacions de l'altri.
.
Evidentment no cal ser gaire entès en art o en arquitectura per a adonar-se que el Taj Mahal és una obra impressionant, tota de marbre blanc. l'Índia és un país ric en marbre, però no estic segur que el blanc sigui el dominant, crec que és el vert el més abundós. De tota manera el Taj Mahal impressiona i, en aquest moment que és ja un record, segueix impressionant-me. Aquesta obra ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
.
Al costat de la porta principal del Taj Mahal vaig poder fer aquesta foto en la que una mare dona de pit al seu fill. Encara que ningú m'ha dit que sigui el seu fill, aquesta bona dona no és una captaire, sinó que estava amb tota la seva família, però es va apartar una mica del grup per a duu aquesta important tasca. Encara que a la foto no resulti evident que dona el pit, jo tampoc vaig veure més del que mostra la foto, però per la postura que estan la mare i el nen i la quietud de la mare no hi h
a confusió.
a confusió. .
A uns dos kilòmetres hi ha el Fort d'Agra. que és una magnífica ciutat emmurallada, des de la que es veu perfectament el Taj Mahal. El Fort d'Agra és també Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Es considera una de les millors obres en combinar l'art hindú i l'islàmic.
.
La tercera foto està feta des de l'autocar. Es pot apreciar perfectament que el xicot està orgullós de ser retratat per un turista i de tenir negoci propi.
.
Finalment he anat a Fatehpur Sikri on hi ha una ciutat en diversos palaus que resulta difícil dir quin és el més bell. Aquí al blog, no sóc generós en fotos, però si cliqueu a l'enllaç que hi ha abaix, veureu totes les fotos fetes a l'Índia. Sembla que em vulgui fer pesar, però això darrer també ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la U
NESCO.
NESCO..
Els qui podríem dir que són l'equivalent dels nostres ascetes, s'anomenen sadhus. La paraula que millor els defineix no és asceta però, sinó renunciant perquè els sadhus solen estar a les muntanyes i han renunciat a tot; tanmateix, l'ïndia és també un país de picaresca i també hi ha sadhus ful, una colla d'ignorants que l'únic que pretenen és guanyar unes monedes.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada