ÍNDIA, Dehli i el monsó - 13 i 14 Agost

La primera referència cultural de l'Índia em va venir de nen quan la meva mare va llegir Vinieron las lluvias, de Luis Bromfield, llibre que conservo i ara m'empipa no haver-lo llegit abans del viatge. Més endavant la meva mare em va duu al cine a veure la pel.lícula del mateix títol.
.

En plena beatlemania, empapat de George Harrison i Ravi Shankar vaig llegir un llibre de Krishnamurti.

.

Tot això per deixar constància que fora els tres darrers llibres comentats en aquest blog, la meva cultura índia és molt pobre, però com fa un parell d'anys vaig visitar la Xina, trobo que tocava l'Índia com el segon país emergent i, a més a més, perquè em feia l'efecte que també té una gran riquesa cultural, tot i conscient que un viatge d'aquestes característiques no passa de ser un tast; malgrat això alguna cosa se'n pot treure.

.

El dia 13 d'agost trepitjo l'Índia per primera vegada, a Delhi, i em trobo amb un monsó, que significa a la pràctica un bon xàfec i la dificultat que comporta intentar fer alguna fotografia decent i veure les coses amb la comoditat que egoistament volem els turistes. Clar que això no vol dir que tot sigui perdut perquè la primera lliçó és adonar-se com es prenen la pluja els indis.

.

A la primera fotografia podem veure una dona que s'ha arrambat a la paret esperant que la pluja s'aclareixi, mentre que a la segona la canalla descalça no en fa cas i una nena ajuda a una altra a fer una pixadeta al mig del carrer. Són nens captaires, que van darrera els turistes per a veure si cau alguna cosa.

.

Aquí vam veure el Fort Vermell i el Pilar de Ferro (ambdós Patrimoni de la Humanitat) i la mesquita Masjid-i-Jahan Numa, que malgrat no tenir aquest reconeixement també és força impressionant. El que realment és curiós és el Pilar de Ferro, una columna de ferro -d'acer diuen alguns- del segle IV, de sis tones de pes, i que té una qualitat inexplicable. La tercera foto és la de la mesquita.

.

Cal dir que al llarg de la història hi ha molts Delhis i avui hi ha la Nova Delhi i la Vella Delhi. Les tres fotos són de la Vella. De la Vella ens ho podem imaginar tot, tot allò que no ens agrada, brutícia, caos, cases amb finestres que no tanquen, teulades mig caigudes i tota mena de misèries. De la Nova hem de dir el que hom pot intuir, és la que els anglesos varen dissenyar en un despatx, grans construccions i avingudes amples i rectes i voltada de riquesa.

.

Quan per Delhi veig un anglès, un senyor de la City, em pregunto quines sensacions deu tenir en aquest lloc que era la joia de la Corona.

.

"Costarà creure a les futures generacions que un home de carn i ossos, com Mahatma Gandhi, hagi pogut viure en aquest món" Albert Einstein.

.

Sens cap mena de dubte la visita més emotiva d'aquest dia ha estat la feta a Casa Birla, Nova Delhi, a on Mohandas Gandhi va viure els seus darrers 144 dies de la seva vida i a on va ser assassinat. La casa és plena de fotografies d'ell amb altres personalitat significades en aquelles dates i de paraules dites o escrites pel propi Gandhi.

.

Crec que Gandhi és un exemple d'estimació al seu propi poble sense que signifiqui odi envers un altre poble, com hom pot veure a la major part dels nacionalismes. Precisament per això va ser matat perquè contradictòriament l'assassí no va ser un musulmà, sinó un hindú.

.

A l'Índia un 79% d'hindús, 13,4% de musulmans, 2,3% de cristians, 1,9% de sijs, 0,8% de budistes, 0,4% de jainites, 0,15 de bahai, etc. Cal afegir que hinduisme, sikhisme, budisme i jainisme han nascut a l'Índia.

.

Aquí totes les fotos