Una adaptació de
Carles Guillén
i Joan Ollé sobre
l'obra de Joan Maragall
Pels que som admiradors de la figura i de l'obra de Joan Maragall una proposta en forma teatral com aquesta és d'agrair; tanmateix, com el teatre no és un espectacle de masses, les masses seguiran ignorant qui va ser Joan Maragall, cosa que és una veritable pena. Avui dia, que veiem les batalles ideològiques entre els mitjans de comunicació social, tenint en compte que Maragall era periodista podem adonar-nos que aquestes baralles han existit sempre, però Maragall va ser un home eminentment ètic, objectiu i profundament cristià, una cristianisme més proper a l'ètica i el perdó que no el càstig; per tant, és dir que avui faria falta un periodisme maragallià.
Teatre Nacional de Catalunya
4 comentaris:
UN ALTRE COP PROBLEMES TECNICS¡PERO QUE PASSA EN ELS NOSTRES TEATRES?,UN BON TROS DE TEXT VA SER INCOMPRENSIBLE.
PEL MEU GUST,LO MILLOR EL FINAL.
JUGANT AMB BARCELONA
Noi/Noia
Anònim/Anònima,
Potser tract5o amb l'Anònima Imperial, que m'agrada molt.
Jo no vaig veure (sóc una mica distret) cap problema tècnic.
Amb una espectacle d'aquestes característiques ja sabíem que no anàvem a veure teatre, sinó una mena d'antologia de la vida, obra i pensament de Maragall. Admès això, em va resultar reixit.
NO SOC NI NOI NI NOIA....SOC UNA DONA GRANADETA.
EL NACIONAL TE PROBLRMAS ACUSTICS DE "NEIXAMENT".
EL "ADEU ESPANYA",TAN DE BO,VA SER PARTICAMENT INCOMPRENSIBLE,POTSER VA SER EL DIA QUE HI VAIG ANAR JO........APA SALUT I FINS LA PROPERA.
JUGANT AMB BCN.
Aíxí ho vaig encertar, ets l'Anònima Imperial; potser diràs que l'imperi no fa per tu, però qui escriu -com jo ara- té el dret adjectivar mentre no sigui ofensiu.
És cert que l'audició no és envejable, però això no és imputable al teatre català, sinó qui va atorgar el TNC a Ricardo Bofill. Em vaig enrecordar de la seva mare el dia que va caure un xàfec a la sortida de la Sala Tallers, que no té accés directe a l'aparcament.
No sé què vol dir això de jugar amb bcn
Gràcies per la visita
Publica un comentari a l'entrada