Kazuo Ishiguro, és un escriptor britànic nascut al Japó, va néixer el 1954 a la ciutat de Nagasaki i es va traslladar a Anglaterra als sis anys. El seu pare, oceanògraf, va treballar a les plataformes petrolíferes del Mar del Nord. Va estudiar filosofia a la universitat de Kent i literatura creativa a la universitat de East Anglia.
Encara que les seves novel•les estan ambientades al passat, com ara “An artist of the floating world” (1986), situada a la seva ciutat natal després del bombardeig del 1945, ha destacat més com a autor de ciència ficció. Les seves novel•les estan escrites en primera persona i els narradors sovint mostren el fracàs humà. La tècnica de Ishiguro permet que els personatges revelin les seves imperfeccions de forma implícita al llarg de la narració, creant així un patetisme que permet al lector observar els defectes del narrador a la vegada que simpatitza amb ell.
Kazuo Ishiguro ha rebut nombrosos premis, entre els qual el Premi Booker de 1989 per l’obra “The remains of the day”, així com també l’Ordre de les arts i les lletres que atorga el Ministeri de cultura francès. Font
Com m'he posat a llegir aquest novel.la sense saber que era de ciència ficció i, molt concretament, sobre una branca que rep el nom de distopia, una paraula que desconeixia he hagut d'averiguar, el meu cervell estava en ple caos a l'inicia de la lectura; tanmateix, a poc a poc he anat traient l'entrellat. La novel.la tracta de les vivències de tres clons humans en una residència especial per a preparar-los del que serà la seva activitat principal en el futur, és a dir, quan deixin la residència.
Com al llarg de la vida no perdran l'status de clon, vol dir que sempre seran dependent dels altres, els que no són clons. El fons de la novel.la és com han d'assolir o intenten assolir la seva individuació. Com es pot endevinar això crearà conflictes personals i interpersonals.
Opto per no entrar en detalls per a no desvetllar el lector a llegir aquesta magnífica, profundament psicològica novel.la, que es llegeix amb veritable fruició i passió, per la que la recomano molt vívament i que, com es podrà veure, nosaltres no estem molt lluny del món que planteja i que els neguits dels personatges no són tan diferents als nostres.
En aquest darrer sentit val a dir que qui pugui seguir l'entrevista del vido aquí adjunt sentirà que l'autor ens diu que és tracta d'una història d'amor i que el tema principal és amor.
Com alumne d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra no em puc estar de fer esment de Javier Aparicio Masdeu que l'he tingut de professor a literatura espanyola i aquest setembre el tindré de literatura contemporània perquè és l'autor de Lecturas de Ficción Contemporánea i a la pàgina 385 referint-se a aquesta novel.la diu: "Nunca me abandones (títol castellà), su última y espléndida novela, tampoco es lo que parece, y sus hechuras de fábula futurista con ecos góticos de claustrofobia y la sordidez de Flannery O'Connor resultan el persuasivo espejismo con lo que el autor de Los restos del día le esconde al lector su verdadero objetivo: tejer una alegoría de la inmanente orfandad del individuo que funcione de manera de una fábula moral. Se nos invita a creer que se trata de una novela de ciencia-ficción, pero no lo es. Una novela de Ishiguro jamás es lo que pretende ser, sino un tramposo ejercicio de enmascaramiento del género que confunde y que desbarata el horizonte de expectativas del lector"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada