Autor i director: Miguel del Arco
Intérpret: Carmen Machi
Teatre Lliure de Gràcia
El dissabte passat, 1 de desembre, va ser un gran dia, des de la meva butaca del teatre vaig estar escoltant tot allò que s'ha passat callada durant milers d'anys i ara s'ha decit a explicar-nos, sí, Helena de Troia per fi ha parlat, no s'equivoca el lector, efectivamente em refereixo a la filla de Zeus, "la més bella entre les més belles" que ha produït l'Olimp. Per tal de vomitar tot el que ha dit li ha calgut tenir ben bé més de vint ampolles de vi rosat a mà per tal de tenir l'empenta i el coratge necessari per trencar aquest silenci que ha durat poc més de tres mil anys.
Helena de Troia en explica que no va ser raptada, això ho diu la història, la història que han escrit els homes. Ens diu que es va enamorar de Paris que era bell i el seu marit que era vell. I si es va muntar un sidral per culpa de la seva passió adúltera ella no en tenia cap culpa.
Pel programa de mà sabem que l'Helena era una representació que ens feia una gran actriu, Carmen Machi, que es presenta a l'escenari amb un vestit vermell i lliga amb el joc d'ampolles de vi que té a seu darrera per fer-se l'etílica, però que ho fa amb elegància i no cau en el fàcil tòpic de fer-se la borratxa i parlotajar. És una obra no solament molt ben construïda teatralment, sinó que amb la poca cultura que un té de la mitologia grega sembla que tot el que se'ns diu s'hi ajusta coherentment, la qual cosa fa que sigui una Helena de veritat i, a més a més, feminista.
1 comentari:
Acabo de llegir: "«Carmen Machi firmó con los 'intelectuales' españoles contra el derecho a la autodeterminación de Catalunya. ¡No vayamos!». El mensaje pertenece a la cuenta de Twitter del actor Toni Albá, que animaba a boicotear 'Juicio a una zorra', la obra que la actriz Carmen Machi representa estos días en el Teatre Lliure de Barcelona. La razón, haber firmado a principios de noviembre el manifiesto de intelectuales y artistas 'A favor de Cataluña en España'. Junto a la popular protagonista de 'Aída' firmaron, entre otros, Pedro Almodóvar, Elvira Lindo, Almudena Grandes, Mario Vargas Llosa y Javier Mariscal."
El més perillós i, potser injust, que podem fer els catalans és una campanya de boicot d'aquesta mena. No hem d'oblidar que no són catalans i que, per tant, la seva sensibilitat pot no coincidir amb la dels catalans; tanmateix, abans d'una cacera de bruixes dels no catalans estem obligats a ser vigilants amb els catalans perquè les signatures dels intel.lectuals no catalans no són una obstrucció dels nostres drets, sinó un intent d'influir a Catalunya, per tant, insisteixo, l'ull l'hem de posar en els que es deixen influir aquí. Crec que els que hem de boicotejar són tots els que estan propers a PP i Cs, és a dir, les Camachos i els Riveras.
Publica un comentari a l'entrada