Directora: Imma Colomer
Intérprets: Fina Rius i Pep Ferrer
Teatre Atrium
Cap amant del teatre a Barcelona es pot perdre aquesta representació que malgrat la seva humilitat, o potser precisament per la seva humilitat, és perfecte. El text de l'irlandès Brian Fiel és tot un homenatge a Anton Txèkhov i, cal dir que se'l coneix pel Txèkhov irlandès. Cosa no estranya perquè com escriu Joan-Anton Benach a La Vanguardia del dia 7: "Més enllà de Les tres germanes i més enllà de L'oncle Vània, dos personatges, un home i una dona que havien habitat les dues històries familiars" i és que l'obra agradarà a tot txekhovià perquè malgrat estigui escrit amb una guinness a la taula al llarg de tota l'obra hi ha vodka de la millor qualitat.
Des d'aquí aplaudeixo a l'autor, a la Imma Colomer, al Pep Ferrer i, sobre tot, a la Fina Rius, que fa una de les millors interpretacions que es poden fer a l'escenari i que, per les característiques del teatre, es veu com mira o fa veure que mira, com posa la boca per estar a punt de parla i acaba no dient res, com es gira per mirar o com mira de reüll, com parla engrescada o com parla amb una veu que tremola perquè s'aguantar el plor. Sí, la Fina Rius, ella sola és art a l'escenari. I no cal dir que a la vista de la situació teatral a Catalunya els que ens han regalat aquest AFTERPLAY es mereixen molt més que el preu de l'entrada.
Des d'aquí aplaudeixo a l'autor, a la Imma Colomer, al Pep Ferrer i, sobre tot, a la Fina Rius, que fa una de les millors interpretacions que es poden fer a l'escenari i que, per les característiques del teatre, es veu com mira o fa veure que mira, com posa la boca per estar a punt de parla i acaba no dient res, com es gira per mirar o com mira de reüll, com parla engrescada o com parla amb una veu que tremola perquè s'aguantar el plor. Sí, la Fina Rius, ella sola és art a l'escenari. I no cal dir que a la vista de la situació teatral a Catalunya els que ens han regalat aquest AFTERPLAY es mereixen molt més que el preu de l'entrada.