Colom vestit de culé |
Crec que allò del "políticament correcte" és l'absurditat més gran de la modernitat, evidentment els campions en la materia van ser els nordamericans quan van establir i formalitzar la collonada que els negres van deixar de ser negres per ser afroamericans. Malgrat la cançó "Say It Loud – I'm Black and I'm Proud", de James Brown, va ser l'himne dels negres.
Khivà, Uzbekistan, Àsia Central |
El Barça no és solament un club que té el nom de la ciutat, sinó que a més l'escut -segons Armand de Fluvià- s'explica així: "se blasonaría de la siguiente manera: semipartido y truncado. 1º de plata, una cruz plena de gules o de san Jorge. 2º de oro, cuatro palos de gules. 3º de azur, tres palos de gules. Sobre esta partición, balón de futbol antiguo marrón. Sobre el todo, una faja de oro con las letras FCB de sable". No cal dir, doncs, que la part superior de l'escut és una adaptació de l'escut de la Ciutat de Barcelona.
Casablanca, Marroc, Magreb. |
Com pot l'Espanyol reclamar la figura de Rafael de Casanova amb la corona monàrquica al cap?
La qüestió no és, per altra banda, quantes copes ha guanyat el Barça i quantes l'Espanyol. Ja hem dit que no es tracta dels únics clubs de futbol a ciutat. El que sí és vàlid, encara que sigui resultat de les copes, és que quan un viatge i et pregunten d'on ets, quan dius que ets de Barcelona et responien amb "Cruiff" i ara amb "Messi", "Barça". A vegades, per fer la guitza, poques, diuen "Madrid", però mai he sentit "Espanyol".
Asilah, Marroc, Magreb. |
No tinc un interès especial en defensar l'Alcalde de la ciutat, però hi ha una cosa que tots sabem. Avui la competència no solament és entre empreses, la globalització ha generat la ciutat global i Barcelona es posiciona o es vol posicionar per ser una ciutat global, una ciutat que es vol igualar amb les grans, mentre que les que ja són grans, fan tot el que poden per mantenir-s'hi. Una de les maneres és que la ciutat sigui marca, fet que implica tenir un "skyline" reconegut i unes icones que siguin reconegudes, com la Sagrada Família o la Torre Agbar, però amb respecte pels altres clubs esportius de tota mena que hi ha a la ciutat, la icona més potent que té avui Barcelona és el Barça.
Barcelona és reconeguda com la tercera ciutat més feliç del planeta i no es dubte que un dels motius és la trajectòria futbolítica de Barcelona
Casablanca, Marroc, Magreb. |
Conclusió
Si parlar en castellà a un castellanoparlant que portava dècades a Catalunya va ser una forma mal entesa de ser ben educats, una mena de covarda correcció política, igualment és una absurda, ridícula i ximple correcció política aquesta falsa pretensió que tots els clubs de futbol de Barcelona són iguals i, a més a més, com a Barcelona hi ha més de dos clubs de futbol, el paper o joc brut polític fet per l'Espanyol demostra una manca de respecte envers els altres clubs de futbol de la ciutat perquè pretén fer veure que està al mateix nivell que el Barça pel fet de ser la Primera Divisió. Si aquesta pertànyer a la Primera Divisió li fa creure a l'Espanyol que té els mateixos mèrits del Barça, aleshores pateix de la mateixa arrogància i incorrecció política que critica; tanmateix, el Barça no solament té més copes, sinó que hi ha raons objectives per ser considerat el genuí representant de la ciutat en termes futbolístics, i si algú en dubte que compari els escuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada