Direcció: Eugenio Amaya
Teatre Tantarantana
Comencem per dir que "anomia", en castellà, significa el trencament del conjunt organitzat de normes que regeixen la conducta comuna en una societat o grup. Una paraula que ens pot resultar estranya i que, no obstant, té una enorme actualitat en la situació política que vivim, ja no ara sinó des de fa uns anys.
Aquesta obra de teatre és una producció del Centro Dramático Nacional i la companyia extremenya Arán i que arriba gairebé d’amagat al Tantarantana tot i tractar amb notable perícia la corrupció política del nostre país i el domini de la partitocràcia per damunt de qualsevol interès.
La ficció ens la podem imaginar a qualsevol capital de província en la que les eleccions estan al caure. S'ha descobert un greu cas de corrupció en l'equip municipal que porta governant els darrers anys, en el que el principal encausat és la responsable d'urbanisme, Carmen, perfectament interpretada per María Luisa Borruel. El cas és que des de la seu central de Madrid ha arribat un dirigent per treure-la de les llistes en les properes eleccions. Ella es defensa demostrant que tots són igual de culpables i que si la treuen posará el ventilador, però al final acaba bé. Ella continuarà al seu lloc, es farà un aeroport que permetrà que tothom es forri, el fiscal està controlat i, per tant, tot seguirà igual.
No cal dir que l'obra és tant realista, tan versemblant que un es pot imaginar que els actors que són dalt de l'escenari són els mateixos polítics representats que han tingut la gentilesa d'explicar-nos com es fan les coses pel bé del país perque, no ens hem pas d'enganyar, l'aeroport anirà molt bé a la ciutat, portarà turisme i negocis.
És una llàstima que acabi aquest diumenge perquè el públic de Barcelona es mereix veure-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada