Escenografia: Llorenç Miquel. Moviment: Leo Quintana. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Ignasi Morros. So i concepció sonora: Àngel Valverde. Caracterització: Toni Santos. Audiovisuals i 3D: Daniel Escalé. Projeccions: Block. Direcció tècnica: Joan Segura. Ajudant direcció: Ota Vallés.
Direcció: Joaquim Oristrell.
Producció: Anexa i Grec 2013.
Teatre Poliorama
Algú ha dit d'aquesta obra que és metateatre, metacine i metamusical. La veritat és que tanta ciència la trobo exagerada. És una obra banal útil per a passar una bona estona al teatre tot fugint de la calor que fa a Barcelona, però les cançons, per molt ben interpretades que estiguin, no tenen grapa. A la sortida del musical Les Misérables o de The Phantom the Opera hi ha una paradeta per a comprar els discs amb les cançons perquè es venen, mentre que és prou evident que ningú no comprarà un disc de Tots fem comèdia. Dir doncs que és un metamusical quan es demostra que no hi ha interès paramusical a la sortida no passa de ser un acudit.
Dir que és metacine resulta igual d'exagerat tot i que les filmacions que apareixen a la pantalla com a substitució escenogràfica ja fa anys que ho veiem a la Passió d'Olesa. I consti que aquestes filmacions em van agradar molt i molt.Finalment, metateatre? Perquè? Posats a dir metateatre jo crec que El verí del teatre hi està molt més aprop.
Insisteixo doncs en què val la pena no pedre's aquest divertida peça que fan ara al Poliorama i que estarà fins el dia 28 de juliol.
3 comentaris:
Doncs jo sí compraria les cançons i vaig preguntar si les editarien. No m'han dit res més.
De gustibus non est disputandum
Avui, 22 de juliol, La Vanguardia publica la crítica que signa Joan-Anton Benach (el meu crític de referència) i diu que Bosch i Rañé a l'escenari són Bosch i Rañé, mentre l'actuació dels joves és més treballada i superlativa la de Nausicaa Bonnín. De les cançons o de la música no diu res.
Publica un comentari a l'entrada