Títol original: Profeterne i Evighedsfjorden
Publicat per: Duomo ediciones
Barcelona 2013
Traducció d'Ana Sofía Pascual Pape
Publicat per: Duomo ediciones
Barcelona 2013
Traducció d'Ana Sofía Pascual Pape
Aquesta novel.la narra la vida del jove Morten Flack a l'any 1782 quan dicideix marxa de casa a Noruega per a anar a la capital, Copenhaguen, a estudiar teologia, seguint les instruccions del seu pare, però contràries a la seva voluntat, així que alterna la teologia amb la medicina que s'ajusta més a la seva mentalitat racionalista i llibertina. Amb un aprovat justet en teologia aconsegueix una plaça per anar de missioner a Grenlàndia i se n'hi va, que amb les seves peculiars idees en medicina o sanitat s'hi emporta una vaca com aliment i per considerar que la llet és antisèptica. Cal dir que aleshores Grenlàndia ja era territori del rei de Dinamarca.
La seva tasca doncs és convertir al cristianisme els salvatges de la colònia, però els conflictes els té amb els colonialistes, mentre s'hi barregen fets d'índole religiosa i sexual al mateix temps amb els indígenes.
La novel.la està basada en fets reals, però els personatges són ficció, però cal dir que és una novel.la que enganxa el lector i és molt difícil abandonar la lectura, un text tremendament dur, però lúcid. Tal com s'ha apuntat hi ha molt de sexe i molta religió, tot portat amb gran cruesa, però que alhora és poètica perquè ben dit o ben escrit es demostra que es poden dir les coses més impensades de la manera més bella.
Aíx llegim: "Exhala un hedor no humano e inorgánico que huele como las aguas residuales de una curtiduría, destila un olor químico. Registra cómo su ropa se pega a la piel, el amoníaco de la orina que quema sus muslos, ve las úlceras de decúbito que supuran, ve el vómito escapando por la comisura de sus labios, siente cómo su propio cuerpo se escapa por los orificios que tiene a su disposición"
La seva tasca doncs és convertir al cristianisme els salvatges de la colònia, però els conflictes els té amb els colonialistes, mentre s'hi barregen fets d'índole religiosa i sexual al mateix temps amb els indígenes.
La novel.la està basada en fets reals, però els personatges són ficció, però cal dir que és una novel.la que enganxa el lector i és molt difícil abandonar la lectura, un text tremendament dur, però lúcid. Tal com s'ha apuntat hi ha molt de sexe i molta religió, tot portat amb gran cruesa, però que alhora és poètica perquè ben dit o ben escrit es demostra que es poden dir les coses més impensades de la manera més bella.
Aíx llegim: "Exhala un hedor no humano e inorgánico que huele como las aguas residuales de una curtiduría, destila un olor químico. Registra cómo su ropa se pega a la piel, el amoníaco de la orina que quema sus muslos, ve las úlceras de decúbito que supuran, ve el vómito escapando por la comisura de sus labios, siente cómo su propio cuerpo se escapa por los orificios que tiene a su disposición"
Des del punt de vista religiós és interessant la pregunta que li fa un xaman cristià al missioner-protagonista d'aquesta història: "¿Realmente podemos considerar amor cristiano el hecho de los que ahora están por bautizarse no puedan albergar esperanzas de volver a ver sus familiares en el más allá?"
Ja al final de la novel.la, quan el protagonista a tornat a Copenhaguen hi ha un gran incendi en aquesta ciutat i l'horror de l'incendi de la ciutat a principis del XVIII el lector sembla que el vegi per una pantalla imaginable, tot per a dir-nos la soledat de l'home i la impossibilitat de trobar una llar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada