LA ROSA TATUADA, de Tennessee Williams

Traducció de Carlota Subirós. 

Intèrprets: Pepo Blasco, Rosa Cadafalch, Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Oriol Genís, Alícia González Láa, Antònia Jaume, David Marcé, Bruno Oro, Marta Ossó, Clara Segura, Teresa Urroz. 
Cants i composició vocal: Pere Sais. So: Damien Bazin. 
Direcció: Carlota Subirós. 
Teatre Nacional de Catalunya

"A més, Tennessee Williams toca, a entrants dels anys cinquanta del segle passat, l'encara tabú avui de la incineració i fa de l'urna mortuòria —tan utilitzada i banalitzada en humor negre seixanta anys després— una de les escenes que esmicolen el drama que amaga 'La rosa tatuada'.

La posada en escena de Carlota Subirós de 'La rosa tatuada' utilitza el recurs d'una escenografia giratòria. La fórmula que facilita la tècnica moderna dels cavallets de fira permet a la directora situar un espai reclòs, com el de la modesta casa de Serafina delle Rose, del dret i del revés, enmig d'un macroespai fosc i negre de l'amplitud i la profunditat de l'escenari de la Sala Gran del TNC que en aquesta ocasió fa d'espectre exterior de la casa que amenaça la protagonista, Serafina, a l'interior.

I aquí hem arribat: a aquesta Serafina delle Rose que interpreta l'actriu Clara Segura i que un es pregunta, tenint en compte que és la primera vegada que es representa l'obra en català, quan de temps s'ha deixat covar en el repòs escènic fins a trobar l'actriu potser més magnaniana per no provocar un trauma en els cinèfils del blanc i negre.
.

Clara Segura —que s'emporta els bravos dels espectadors del dia a dia a qui arriba plenament— està envoltada d'una companyia que fa més de cor grec que mai i que només se n'escapa com a excepció l'altre protagonista: el senzill camioner immigrant, Alvaro Mangiacavallo (interpretat per Bruno Oro), i a qui Serafina veu de cos com la reencarnació del seu marit mort a trets, també camioner i contrabandista a hores perdudes, però reproduït en un cap i cor que qualifica de babau. Per sort, no tan babau com pot semblar, perquè Bruno Oro, potser per no fer malbé tampoc la memòria de Burt Lancaster del blanc i negre, modera i frena el personatge per no caure en un retrat apallassat.

De la formació coral, cal dir que se n'escapen també David Marcé i Marta Ossó, el mariner Jack que festeja Rosa, la filla adolescent de Serafina, i que provoca que aquesta fugi de casa per donar sortida a la salvatgia que porta dins i que s'ha desfermat del tot el dia de la seva graduació a l'Institut, després del llarg temps de dol depressiu de Serafina, tancada a casa, fent feinetes de modista per a les dones del veïnat fins que descobreix la mentida que es transforma en veritat sobre la doble vida del seu marit mort." (Citació parcial del que escriu Andreu Satorra al seu blog:

http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/tncgran.html#2689