Traducció: Salvador Oliva
Intèrprets: Enric Cambray, Àlex Casanovas, Rubèn de Eguia,
Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana i Mar Ulldemolins.
Escenografia: Ezio
Frigerio. Ajudants escenografia: Leila Fteita
i Marco Menegaldo. Realització
escenografia: Espazio Scenico.
Vestuari: Franca
Squarcipino. Realització vestuari:
Danielle Boutard i
Cornejo. Il·luminació: Albert Faura. Caracterització: Toni Santos. Muntatge
musical: José Antonio Gutiérrez.
Enregistrament
musical clavicèmbal: Dani Espasa.
Ajudants de direcció: José Antonio Gutiérrez i Pep Planas.
Direcció: Josep Maria Flotats
Em consta que SalvadorOliva és un gran traductor de l’anglès, però no del francès. El cas és que un
text del segle XVIII i aristocràtic corre riscos al passar-lo al català en el
segle XXI. A més a més, per la mateixa raó, Josep Maria Flotats ha hagut de fer un gran treball amb els actors de forma que l'oralitat no grinyoli i que els espectadors entrem en aquest espai, l'escena, del segle XVIII amb la mateixa naturalitat com si fos un text d'un autor contemporani. L'obra en qüestió a ulls d'avui resulta d'una ingenuïtat aclaparadora, plena de disfresses, de malentesos, de posicionament envers l'amor i el matrimoni d'una inconsistència que costa d'entendre, però crec que si l'espectador és capaç de fer-se la idea que està en un ambient pintat per Fragonard o per Boucher, aleshores li serà molt més fàcil entendre aquests personatges, que en definitiva són també de carn i ossos com nosaltres i que, si es mira amb compte, potser no hi ha tant distància entre nosaltres i aquells.
La posta en escena em sembla perfecte perquè que tota la trama tingui lloc al jardí ho podem relacionar amb el jardí d'amor que sempre s'ha associat amb el joc de l'amor.
Val a dir que un aspecte de treball de direcció que cal aplaudir és que per a la interpretació de Plaisir d'amor hi hagut la mà de Jordi Savall i que al final de tot l'obra la sentim cantada per Victòria dels Àngels.
El treball dels actors és magnífic, però sí un m'ha resultat espectacular ha estat Mar Ulldemolins, que tot i la comicitat del seu paper no es passa, que és a on hi ha el risc.
Traducció: Salvador Oliva
Intèrprets: Enric Cambray, Àlex Casanovas, Rubèn de Eguia,
Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana i Mar Ulldemolins.
Escenografia: Ezio
Frigerio. Ajudants escenografia: Leila Fteita
i Marco Menegaldo. Realització
escenografia: Espazio Scenico.
Vestuari: Franca
Squarcipino. Realització vestuari:
Danielle Boutard i
Cornejo. Il·luminació: Albert Faura. Caracterització: Toni Santos. Muntatge
musical: José Antonio Gutiérrez.
Enregistrament
musical clavicèmbal: Dani Espasa.
Ajudants de direcció: José Antonio Gutiérrez i Pep Planas.
Direcció: Josep Maria Flotats
Em consta que SalvadorOliva és un gran traductor de l’anglès, però no del francès. El cas és que un
text del segle XVIII i aristocràtic corre riscos al passar-lo al català en el
segle XXI. A més a més, per la mateixa raó, Josep Maria Flotats ha hagut de fer un gran treball amb els actors de forma que l'oralitat no grinyoli i que els espectadors entrem en aquest espai, l'escena, del segle XVIII amb la mateixa naturalitat com si fos un text d'un autor contemporani. L'obra en qüestió a ulls d'avui resulta d'una ingenuïtat aclaparadora, plena de disfresses, de malentesos, de posicionament envers l'amor i el matrimoni d'una inconsistència que costa d'entendre, però crec que si l'espectador és capaç de fer-se la idea que està en un ambient pintat per Fragonard o per Boucher, aleshores li serà molt més fàcil entendre aquests personatges, que en definitiva són també de carn i ossos com nosaltres i que, si es mira amb compte, potser no hi ha tant distància entre nosaltres i aquells.
La posta en escena em sembla perfecte perquè que tota la trama tingui lloc al jardí ho podem relacionar amb el jardí d'amor que sempre s'ha associat amb el joc de l'amor.
Val a dir que un aspecte de treball de direcció que cal aplaudir és que per a la interpretació de Plaisir d'amor hi hagut la mà de Jordi Savall i que al final de tot l'obra la sentim cantada per Victòria dels Àngels.
El treball dels actors és magnífic, però sí un m'ha resultat espectacular ha estat Mar Ulldemolins, que tot i la comicitat del seu paper no es passa, que és a on hi ha el risc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada