Intèrprets: Francesc Orella, Rosa Renom, Montse Pérez,
Josep Julien, Daniela Feixas, Josep Costa i Sergi Misas.
Direcció: Carme Portaceli. Coproducció TNC i Temporada
Alta i El Canal, Centre d'Arts Escèniques Salt / Girona.
Teatre Nacional de Catalunya
Des del punt de vista literari aquesta obra és riquíssima, hi ha amor i odi en el si del matrimoni presidencial perquè tant important és el president com la presidenta. També hi ha corrupció que, com arreu, es tradueix en un menyspreuj absolut envers el poble, que és qui paga els capricis i vicis del matrimoni, fins al punt que un va a descansar a Estoril amb l'amant i l'altra amb el amant a la muntanya.
Encara que l'obra hi ha uns quants personatges, de fet només són dos, la presidència; tanmateix, per palesar més el seu cinisme a l'obra el diàleg no existeix: els dos monologuen. El que podria ser el primer acte hi domina el monòleg interior de la presidenta, mentre que a la segona part hi preval el del president. Aquest fet evidencia la seva soledat a palau.
És de justícia dir, per una banda, que l'obra es fa quelcom de reiterativa perquè quan s'ha vomitat tot, la vida política i la domèstica, ja no hi queda gaire per dir. Per altra banda els dos, Francesc Orella i Rosa Renom fan un paperàs d'antologia. Com és sabut el monòleg interior se'l suposa ràpid, tal comles coses passen pel cap, i, així de ràpid és com ells escupen al públic els mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada