dramatúrgia Martí Torras Mayneris, Joan Montanyès Martínez i Rhum i cia. / direcció musical Pep Pascual / música original Pep Pascual i Rhum i cia. / escenografia Sarah Bernardy i Martí Torras Mayneris / vestuari Rosa Solé / il·luminació Quico Gutiérrez / soRamon Ciércoles / caracterització Toni Santos
intèrprets Guillem Albà, Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez i Pep Pascual
veu de la inconsciència (en off) Joan Montanyès Martínez ‘Mont
Teatre Lliure de Gràcia
“Pallasso i mort, la gran carablanca, fan una estranya i torbadora parella. Un binomi que ens commou fins als ossos. Crear un espectacle de pallassos sobre un mort és un veritable repte. Sobre dos, ja resulta una noblíssima pallassada. (···) Això és el que és, en l’accepció més bonica i generosa, Rhum, el gran, emotiu i divertidíssim homenatge al Monti que ha orquestrat un grup de col·legues. El muntatge (Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de clowns) fa temporada aquest Nadal en un lloc tan procliu a les meravelles (‘i alguna o altra merdeta’, fan broma en escena els pallassos) com el Teatre Lliure de Gràcia. (···) Quan el Monti es va posar malalt tenia el projecte d’un espectacle sobre Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), a la pista Rhum, un magnífic august que va fer parella amb Pipo i que era amic ni més ni menys que de Jacques Tati. (···) L’espectacle, per a tots els públics, per descomptat, està ple de gamberrades, bufetades, bromes, repeticions, jocs de paraules, entrades clàssiques, moments fellinians (la desfilada amb bombo, acordió i saxo –‘Peppino, saxo, saxo duro!’–), música en directe i fins i tot una boníssima imitació de l’alcalde Xavier Trias a compte de la normativa de l’ús d’animals al circ. (···) Riures, riures. Amb el nas vermell posat. Així viuen i moren els pallassos.”
“Pallasso i mort, la gran carablanca, fan una estranya i torbadora parella. Un binomi que ens commou fins als ossos. Crear un espectacle de pallassos sobre un mort és un veritable repte. Sobre dos, ja resulta una noblíssima pallassada. (···) Això és el que és, en l’accepció més bonica i generosa, Rhum, el gran, emotiu i divertidíssim homenatge al Monti que ha orquestrat un grup de col·legues. El muntatge (Premi Zirkòlika 2014 al millor espectacle de clowns) fa temporada aquest Nadal en un lloc tan procliu a les meravelles (‘i alguna o altra merdeta’, fan broma en escena els pallassos) com el Teatre Lliure de Gràcia. (···) Quan el Monti es va posar malalt tenia el projecte d’un espectacle sobre Enrico Jacinto Sprocani (1904-1953), a la pista Rhum, un magnífic august que va fer parella amb Pipo i que era amic ni més ni menys que de Jacques Tati. (···) L’espectacle, per a tots els públics, per descomptat, està ple de gamberrades, bufetades, bromes, repeticions, jocs de paraules, entrades clàssiques, moments fellinians (la desfilada amb bombo, acordió i saxo –‘Peppino, saxo, saxo duro!’–), música en directe i fins i tot una boníssima imitació de l’alcalde Xavier Trias a compte de la normativa de l’ús d’animals al circ. (···) Riures, riures. Amb el nas vermell posat. Així viuen i moren els pallassos.”
Jacinto Antón (El País)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada