El caos que s'acosta

Contra el sexisme. Contra el racisme

L'únic caos del que hi ha rastre és el que va provocar l'extinció dels grans mamífers o dinosaurs. Aquell caos va ser un desastre natural, però si la civilització no canvia, i no en fa la pinta, es prepara un altre provocat per la Humanitat o, més exactament per la cultura occidental.

La cultura occidental ja va fer el que es coneix per la Guerra Mundial Llarga (1914-1945), que va ser la primera en què es va atacar de manera indiscriminada a la població civil.

Si no hi ha una sorpresa no es preveuen noves guerres, però sí grans conflictes de dimesions imprevisibles i escampats pel planeta. Si un mira la TV o llegeix el diari s'adona que tot el que passa a diferents llocs és molt greu, tant si es tracta de Maduro a Veneçuela com la borsa de Xangai o els fets de la Vigília de Cap d'Any a diverses ciutats d'Alemanya.

Abans no està de més recordar, que un dels principals buscats dels recents fets a París, la policia belga no va anar a on estava amagat perquè no eren hores hàbils per l'actuació policial. Tot un exemple de fins on arriba el sentit de posar els drets d'una petita comunitat -la policial- davant la comunitat no ja de Bèlgica, sinó de tot Europa, precisament a la capital d'Europa! No sé si es creuen aquesta capitalitat.

"Respecteu-nos! No som carne de presa encara que anem nues"

Quina relació té el caos que s'acosta amb els fets d'Alemanya? Penso que molta. Tant si va haver responsabilitat policial com no. És clar que un nombre important de persones que es comuniquen amb els smartphones poden fer trontollar un país en un moment donat. De tota manera el tema país o nació no és aquí el més significatiu, sinó els centenars de noies violades al mateix moment a diferents ciutats d'Alemanya per part de persones que senten odi de tot el seu entorn i, naturalment, la víctima és l'esglaó més feble, la noia. Encara que el noi que l'acompanyava intentés protegir-la, sortiria escaldat perquè els agressors eren majoria, estaven organitzats i quan s'ataca amb odi la capacitat de colpejar és molt alta, mentre que l'atacat, segons com, encara es pensa que es pot arreglar o calmar. 

Es pot argumentar que això és un fet puntual, aïllat, en l'espai i el temps, però aquest és el tema. Aquest fet aïllat en vàries ciutats alemanyes ha demostrat moltes mancances; un govern disposat a matar el riu Ebre; un preu del petroli no sostenible per qui el vol vendre per sobreviure; el govern xinès més interessat en la inversió que no en fer pujar el consum intern; lògicament la darrera mesura sobre el dòlar és per afavorir-se, etc. Tot té la seva explicació, que no hi ha un veritable concert internacional. Ens han volgut fer creure que hi ha acord per evitar el creixement del forat a la capa d'ozó, però a la que un llegeix un mica s'adona que no és aixó ben bé. La qüestió de fons és que l'acord ha estat polític, però com l'economia està per sobre de la política, l'acord és paper mullat.

Com se sap fa anys que Zygmunt Bauman -el de la societat líquida- va dir que al món hi havia un 10 per cent de rics i un 10 per cent de pobres. El 2014 ja deia que el 10 de la població mundial posseix el 85 per cent de la riquesa, que la riquesa de les 1000 persones més riques del món és quasi el doble de la riquesa dels 2500 milions de persones méspobres i que les 20 persones més riques del món tenen els mateixos recursos que el 1000 milions dels més pobres. Mentre això segueixi així les emigracions dels pobres o de classes mitjanes proletaritzades continuarà augmentant, però els emigrants d'avui ja no són com els dels segles XIX i XX, ara s'ha perdut al respecte.

Aquesta pèrdua de respecte de l'emigrant al país d'acollida. Aquí faig un parèntesi, això de "país d'acollida" és la retòrica occidental: una   collonada. El pobre a la casa del ric no se sent acollit, sent odi perquè l'altre té i ell no. L'emigrant pensa igual, no travessa deserts, valls i estepes per a donar les gràcies, sinó per sortir de la fam. 

Tots aquests fets fan augmentar la pressió de l'olla, quan la vàlvula s'espatlli, l'olla esclatarà. Com, quan i a on ningú no ho sap, per això es fa l'estruç. El caos pot no ésser global, sinó que ja es va repartint, però cada vegada més, més gran la ferida i més nombre de ferides.