En el sótano (Im Keller) (2014) Director: Ulrich Seidl

Aquesta pel.lícula austríaca que he vist a l'entranyable cine "Boliche" ha estat vista a diversos certàmens internacionals entre els quals va ser al D'A Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. Una de les primeres ironies de l'autor, és a dir, del director és que en els títols de crèdit apareix el nom de Fritz Lang. El que no és una ironia o, tal vegada, una altra mena d'ironia és que durant una temps Austria va ser notícia arran de Josef Fritzl, conegut com el monstre d'Amstetten, que durant 24 anys va tenir segrestada en el sòtan del jardí a la seva filla que violava sovint i que varen concebrr 7 fills-néts.

La ironia o la metàfora és que en un sòtan es poden amagar moltes perversions, més ben dit, s'hi amaguen. Tots podem dir allò de "si el -o la- miressim pel forat del pany, vés a saber..."

Cal dir que no és una pel.lícula per anar a passar una bella estona, no, és una pel.lícula per a prendre consciència de fins on arriba la ment humana. Aquest film comença mostrant un poble d'Austria amb les casetes ben fetes i ordenades, un petit paradís, però tot seguit veiem un sòtan convertit en un espai per a la pràctica el tir en pistola o fusell. 

En un terrari es produeix una de les escenes més esfereïdores que mai he vist: com un serp pitó es cruspeix una rateta; i consti que no em considero animalista.

En un altre sòtan tenim un aficionat a la música que toca marxes militars amb la seva trompa i que quan es reuneix amb els seus amics per atipar-se de cervesa els explica que el millor regal de noces va ser aquest quadre amb la fotografia de Hitler.

Un dels temes estrella de la pel.lícula és el sado-masoquisme. Ens presenta el cas d'un home despullat que està disposat a fer totes les humiliacions de la seva mestressa. Aquesta mestressa explica a la càmera que tot és gràcies a l'amor que hi ha de l'un envers de l'altre. El de la foto està disposat a netejar els vidres de la mampara de la dutxa així com el water amb la llengua. Un masoquisme menys exagerat és el d'aquesta dona que considera que

l'home és el que ha de dirigir la relació eròtica. Un cas sorprenent és el de la dona que baixar al sòtan, que és una mena de traster, agafa una de les caixes de cartó dels prestatges, l'obra i hi treu una nina-nadó hipereal, que pot ser nen o nena, per bressolar, abraçar, cantar; al cap d'una estona agafa la caixa i la desa. Potser demà agafarà una altra caixa.

Les escenes solen ser ben lentes de manera que l'espectador s'adoni bé del que passa, que entri a formar part d'aquest ambient irrespirable.

Tanmateix, una pel.lícula molt recomenable per a penetrar als baixos fons de la nostra ment.