Intèrprets
Laura Aubert Viola, Marta Di Spelta /
Jordi Bosch Gennaro De Sia, Otto Marvuglia /
Robert González Mariano D'Albino, cambrer de l'hotel, cantant /
Oriol Guinart Gervasio Penna, Gennarino /
Teresa Lozano Sra. Locascio, Matilde /
Ramon Madaula Calogero Di Spelta /
Francesca Piñón Florence, Sra. Marino, Rosa Intrugli /
Albert Ribalta Sr. Zampa, Roberto Magliano, Gregorio /
Marc Rodríguez Attilio, Il Brigadiere, Oreste Intrugli /
Mercè Sampietro Zaira
Teatre Lliure de Montjuïc
“L’esforç desesperat que fa l’home intentant donar un sentit a la vida és teatre”. Eduardo de Filippo
Una nit de teatre amb Eduardo de Filippo, un autor que estima tot allò que toca, temes, personatges, espectadors... sempre promet. Una vetllada feta de dos títols: el primer acte d’una peça de joventut, Home i senyor, on veiem un assaig d’una companyia de teatre en un hotel. I després La gran il·lusió, el primer acte de la qual passa en un hotel on els clients esdevenen el públic d’un espectacle de màgia. Eduardo de Filippo mai no haurà estat tan a prop de Pirandello.
La vida és com una funció de teatre, sí, però també com una capsa xinesa, o una nina russa que dins en conté una altra, i una altra i una altra, com un joc d’il·lusió que no s’acabés mai... Qui és l’il·lusionista que manega les nostres vides? I a ell, quin altre il·lusionista el domina? I si ens agradés viure en un món d’il·lusió? Qui ho ha dit que no és millor que viure dins una pretesa realitat? La hilaritat i l’emoció es barregen en mans d’aquest geni del teatre napolità que jugava a fer teatre per explicar-se la vida sempre amb un somriure sorneguer als llavis, molt semblant al nostre.
Lluís Pasqual
Pel que escriure Lluís Pascual es veu clarament que es tracta de teatre dintre del teatre, però això no és un defecte, ans al contrari. Només és qüestió d'una cosa tan senzilla com que siguem concients que som al teatre i que el teatre ben fet, des del text fins a l'escenari, ens agrada i per tant, és fantàstic.
Qui miri els noms dels intérprets s'adonarà que és un repartiment d'estrelles. No es pot demanar m´el que toca és aplaudir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada