EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de novembre 01, 2016

EL FILÓSOFO DECLARA, de Juan Villoro



Teatre Romea

Autor:  Juan Villoro
DIRECCIÓ: Antonio Castro

INTÈRPRETS:
Mario Gas
Rosa Renom
Ricardo Moya
Meritxell Calvo
Jordi Andújar


Sinopsi
En aquesta obra es posa al descobert el duel entre dos filòsofs que han estat companys d'estudis, desafiaments i fatigues. Es tracta d'una trobada final, on la seva intensa amistat és també una forma d'enemistat. L'esposa del protagonista coneix tots dos i pot influir en l'acarament final. La neboda apareix inesperadament i es converteix en un testimoni presencial dels fets.

Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?
Text de l'autor
Sempre m'ha intrigat saber quan veuré per última vegada a una persona. El filòsof declara part d'aquesta cruïlla dramàtica: dos filòsofs es troben per a una confrontació final. La seva amistat ha estat una peculiar forma de rivalitat. Professionals de la raó, procuren mantenir les emocions a distància. Aquesta trobada serà diferent: els acompanyarà una dona que va definir la vida de tots dos. Hi ha límits reconeixibles per a la intel·ligència? En quin moment les idees es transformen en neurosi? George Steiner diu que un lloc comú és una idea cansada. Per contrast, el disbarat pot ser vist com una idea anticipada. En aquesta zona es mou El filòsof declara: el demorat trobada de dos precipitats.
Juan Villoro


M'ha semblat una obra amb moltes pretensions perquè, començant pel títol, un es pensa que la declaració d'un filòsof ha de ser una cosa molt important, transcendent, d'abast universal i que farà història. Res de tot això perquè l'obra no és pròpiament una obra, de la mateixa manera que una pila de totxos no fan una casa. M'explico.

All llarg de tota la funció assistim a moltes dosis de frases intel.ligents, totes molt encertades, però que fan l'efecte que són retalls perquè el conjunt de frases no fan un argument, una història. Les paraules en un bona història són com l'aigua d'un riu, que neix, fa un recorregut i arriba a un punt final.

Com exemple assenyalem que la relació sexual, més que no pas amorosa, entre el filòsof i la seva esposa és massa per la gal.leria, poca talla. De fet un no sap què són o què fan junts.

VIDEO:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/33-recomana/el-filosofo-declara/video/5625777/#.WGa_nnvnMAo.google


Cap comentari: