Per norma o per principis sento, d'entrada, un profund rebuig per a veure un teatre que no estigui basat en un text no teatral (novel.la, biografia, etc.). El fet és que en aquest cas no és ni literatura. L'obra, que no és una obra, està feta per les evocacions (records) dels actors/protagonistes/graciencs que ens diuen les seves vivències més íntimes de la guerra i de la postguerra fins el 23-F de Tejero. Això vol dir que, si l'obra es fes a Reus o Madrid els actors serien de Reus o, posem, de Vallecas.
Diguem doncs que és un platejament teatral molt original i molt atrevit; també molt emotiu, es podria dir que d'alguna manera té un contingut de catarsis (katharsis). En contra del que podria semblar no ha estat gens avorrit, ans al contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada