DELIRI A DOS, d'Eugène Ionesco

Teatre Akadèmia

Autor: Eugène Ionesco

Traducció: Lluís Hansen i Montse Bonet

Direcció: Montse Bonet Intérprests: Montse Puga Òscar Intente amb la col·laboració d’Òscar Romera/Carlos Ulloa i Montse Bonet Sinopsi L’autor ens presenta dos personatges, ELL i ELLA, tancats en la seva closca, que estan junts des de fa molts anys. Un home i una dona, ja grans, en una mena d’amagatall on s’acumula tot el seu passat, envoltats per un món en guerra, que va penetrant a poc a poc dins el seu cau. Aquests ELL i ELLA som tots nosaltres, de la mateixa manera que aquest món exterior agressiu i violent és el món en què ens estem acostumant a viure i, per força, a conviure. Amb el seu sentit d’humor tràgic, Ionesco ens parla de la bogeria d’haver d’existir, de l’angoixa per la certesa de la mort, de la dificultat de les relacions humanes, de desitjos, de pors, de tendreses, d’innocències perdudes. Tot tractat des de l’òptica d’un autor que mai s’allunya de l’ésser humà i de la seva capacitat d’humor alliberador. La meva valoració Es tracta d'una obra amb una gran interpretació actoral i alhora un gran espectacle a dues veus perquè al principi un se sent enganyat perquè no entén res tot i que sabent que és un text de Ionesco, el mestre del teatre de l'absurd, s'hauria de sentit avisat. Óscar Intente i Montse Puga diuen el text i interpreten fent que tot acabi tenint una aparença onírica. Vestits en pijama podem pensar que tot plegat és un somni i alhora, com no tenen a on anar i res a fer és com si no s'aixequessin del llit en una mena de vida absurda perquè a fora hi ha una guerra.  Aquest darrer aspecte l'hem d'agrair a la magnífica i imaginativa direcció de Montse Bonet.