Aquesta novel.la és de les que més m'ha agradat. L'autor demostra una gran habilitat per a introduir canvis de ritme i, alhora, una elevada consciència social, com és el casa del que entenem per racisme. En aquest sentit hi ha el doble punt de vista. La protagonista que és una catalana que treballa en una institució vinculada a la ONU que suposa inverteix per a ajudar al poble de Costa Rica a millorar, però "pronto descubrió que su proyecto tenía un objetivo adicional, subtil y perverso ... Todas las mejoras de gestión y productividad, todos los créditos y condonaciones de deudas para el sector cooperativo... sino garantizar a la compañía, que monopolizaba la exportación, el poder continuar con sus precios de compra o incluso ajustarlos más y obtener mejor calidad de producto". n dona natural de Costa Rica diu "¿Huir adónde? El color es una marca imborrable. La negritud delata más que la marca del ganado..."
Aquesta és l'essència de l'obra, però conté les complicades relacions sexuals entre la catalana i l'home del país. Naturalment quan només hi ha sexe la relació es estupenda i l'autor evidencia un gran habilitat en obsequiar al lector una escena en la que no hi manca res, podríem dir que són les pàgines més eròtiques que mai s'han escrit. El que em llegeixi no pensi que aquestes pàgines justifiquen llegir el llibre, però sí l'enriqueixen perquè l'obra és un drama de gran alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada