Els meus elogis per aquest llibre no són més llargs que aquesta obra publicada per primera vegada l'any 1324 al Caire amb el títol "Llibre de les mil i una nits". He de confessar a més a més que la lectura abans feia respecte perquè la gran majoria de les vegades les lectures dels llibres antics, només que siguin del segle XIX, són feixugues i cal fer un esforç per seguir la lectura. Això no passa i l'explicació la trobem en la presentació: "Amb aquest volum la llengua catalana s'incorpora al moviment de noves traduccions del gran clàssic que s'està produint en altres al segle XXI." Resumin: un text molt antic (1324) que es llegeix amb el català d'ara.
Citacions:
El camàlic, les noies i els rodamons
"En sortir de l'aigua, es va llençar a la falda del camàlic, va assenuyalar amb l'índex la vulva amb i va preguntar al noi:
- Saps com es diu això, guapo?
- Cony!
- Apa! Quina paraulota! No et fa vergonya?
- Vull dir...xona!
"Hind fita d'Annuman i Hajaig
"De bona soca és na Hind (ella), potra de raça,
euga de pura sang, per un ruc muntada.
Si pareix un cavall, seu serà el miracle.
Si pareix un mul, serà culpa de l'ase".
La jaia atractiva
-Senyora, si us tenyíssiu els cabells de negre, tingueu per segur que ningú no endevinaria la vostra edat. Sou més guapa que moltes dones joves, no ho dubteu. Es pots saber per què no us tenyiu?
Ella va aixecar el cap, em va clavar la mirada i, desimbolta va recitar
"Prou vaig tenyir el que tenyeix el temps,
mes el tint del temps fou més persistent.
Cues de vestits lluents vaig arrossegar
i per darrera o pel davant em van follar..."
Alí Xar i Maragdina
"Maragdina es va treure el turbant i, tan bon punt la va reconéixer, Alí se li llençà al damunt com un lleó sobre una ovella. Segur que qui tenia entre braços era la seva estimada esclava, li va enfonsar la verga a la beina i es va erigir en guardià d'aquella porta i imman d'aquell mihrab. Ella, devotament, anava fent totes les posicions de l'oració: inclinació, de genolls, prosternació, de genolls, amunt i avall, i sense deixar d'elevar sospirs, gemecs, i crits a tall de lloances."
Dalila la Gerneua
"Aquesta si que és bona; pregava a Déu que em concedís una núvia i ara em concedeix els tres dons del qui tot ho té: calés, cony i comerç".
Alguns finals tenen gràcia i com exemple, aquí en teniu un parell:
I els enamorats van viure junts i feliços fins que els va atrapar qui destrueix tot delit i separa definitivament els qui estan junts.
El senyor i l'esclava li van fer bessamans i se'n van anar. Junts van viure feliços fins que els va separar la inexorable mort. Alabat sia l'Únic Immortal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada