Aquest llibre és dels que més m'ha agradat en la meva vida quan tinc 81 anys. El tema principal és que Irlanda és i ha estat des de centenars d'anys una colònia d'Anglaterra. És fàcil dir que essent jo un que voldria també una Catalunya deixés de ser una colònia d'Espanya i és veritat i és mentida perquè en aquest llibre no tot és la llengua, és a dir, el fet que els irlandesos saben millor l'anglès que no l'irlandès. Només la gent gran i no tota, parlen irlandès.
Irlanda és una colònia per moltes raons. Una dada que diu moltes coses encara que sigui del segle XIX és quelcom que no es pot oblida: La Gran Fam o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852. És clar que ara és un país lliure, però fins a cert punt doncs tots sabem que hi ha un tros que es diu Irlanda del Nord, que vol dir la Colònia d'Irlanda, que per descomptat és més rica que la República d'Irlanda. Com es pot veure tot està tèrbol però en profit d'Anglaterra.
A la pàgina 123 hi llegim: "La nuesa, la cruesa els espanta. Els empeny a amagar-se darrera d'horaris, factures, vacances i cases, sofàs, taulells de cuina i cortines, darrera una vida de comprar i tenir per emmascarar la nuesa de l'existència. Pere dissimular-ne la duresa. Fer-la més agradable. Tolerable. Però no sé si amb això s'aconsegueix.
A la pàgina 229 hi llegim: "D'aquí a vint anys. Algun estudiós francès s'inclinarà davant teu i declararà que ha trobat l'últim parlant d'irlandès d'Irlanda."
A la pàgina 268 hi llegim. "Tres vídues de l'illa que fan punt de mitja, beuen te, fumen pipa. I esperen que el seus homes surtin de l'aigua. Per tornar a començar a viure."
Comentari meu: És una manera de matar el cuc. Els seus homes eren pescadors i van morir treballant a la barca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada