dissabte, de juliol 28, 2012

Dinard i Saint-Malo, Bretanya; Bayeux, Normandia, França.

Dinard, en bretó, Dinarzh, Bretanya.

Vista de la platja

Cambreres bretones amb el típic capell bretó

Saint-Malo, en bretó Sant-Maloù, Bretanya.

Cormoran al port.

Vista de la platja

Bayeux, Normandia.

Amb la Revolució Francesa es va generar un sentiment de rebuig envers allò relacionat amb la religió i, al mateix temps, es va voler valorar la natura. Aleshores a molts pobles francesos es va establir el costum de plantar un arbre en un cèntric, com una mena de substitució d'un sant, una mare de déu, etc. Naturalment molts d'aquests arbres han mort, però Bayeux s'ha conservat i aquí tenim aquest arbre que d'alguna manera ens vol dir que la revolució és viva.

Façana de la catedral

Cal dir, però, que el que té a Bayeux fama universal i històrica és el que es coneix pel Tapis de Bayeux o Tapís de la reina Matilde, és un gran brodat del segle XI amb, com si fos un còmic, és una sèrie d'imatge que descriu l'embarcament, navegació i la corresponent Batalla de Hastings, que tot plegat significa la sortida de França dels normands cap a Anglaterra, desembarquen a Hastings a on hi té lloc la batalla que significa la conquesta d'Anglaterra per part dels normands.

L'obra és un brodat on els fils segueixen la silueta dissenynada dels motius i figures. Tot plegat són 68,8 metres de llarg i 50 cm. d'ampla.

Una escena en la que els normands naveguen cap a la conquesta d'Anglaterra

divendres, de juliol 27, 2012

Mont Saint-Michel, Normandia, França.

Ja no som a la Bretanya, es pot dir que el Mont Saint-Michel és la fita que separa Bretanya de Normandia, però que ja pertany a Normandia. Als peus del Mont Sain Michel el riu Avranches desmboca al mar.

Cal dir que tot els monuments declarats per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat són respectables per qui escriu aquest blog, però també cal dir que si dintre de tots els patrimonis de la humanitat fessim un ranquing d'excepcionalitat i una mena de màgia, el Mont Sain-Michel ocuparia una de les primeres places perquè els fets naturals i human que s'hi combinen són diversos.

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa de 960 metres de circumferència i una superficia d'unes 280 hectàrees, però aquesta roca és de només 92 metres. La qüestió és que és una illa o illot quasi inexpugnable perquè es beneficia d'unes marees espectaculars que per una peculiar combinació de les marees naturals de la zona afegides a les aigües del riu Avranches les marees naturals són encara més pronunciades, de les tres més extremades al planeta.

Aquest fet geogràfic ja de per si espectacular s'hi ha d'afegir l'aportació humana, primer simbòlica, com és el cas dels celtes que s'establiren en el bosc Scissy dels voltants i aquesta roca la dedicaren a "Mi vel Tumba Beneni" (el mont del Sol dels gals), ells ja hi trobaren un megalit i hi posaren un cementiri al voltant.

El segle IV els cristians s'hi varen establir fent un oratori i un petit monastir, però va ser el 966 quan es va fer el pas important i es va començar a aixecar bona part del que veiem ara. Si la geografia doncs hi juga un paper important la fe hi va fer una altra important obra perquè com es pot veure les parets de l'abadia s'aixequen arran de la roca per tal d'aprofitar al màxim l'escassa superfície de l'illot, això ha significat que la major part de la pedra ve de fora l'illa, però tenint en compte que el transport s'havia de fer només quan la marea era baixa.

Abadia del Mont Sain Michel (08:28h)

A las 12.08:

A las 22:50 h

Vista des de l'Abadia a les 13;54 h

Una altra vista des del mateix lloc i hora

Vista parcial de l'Abadia

Vista del riu Avranches des de l'Abadia

Vista parcial de l'Abadia

Detall del Claustre

Vista del Claustre

Interior de l'Abadia

Interior de l'Abadia amb una pintura antiga

Vista de Saint Michel que corona el punt més alt de l'Abadia

dijous, de juliol 26, 2012

Guimiliau, Plouezoc'h, Ploumanac'h i Dinan, tots a Bretanya

Guimiliau, en bretó Gwimilio.

Entrada a la Parroquia closa

Vestíbul de la Parròquia Closa

Cairn de Barnenez, en bretó Karn Barnenez, a Plouezoc'h

El cairn és una estructura formada damunt i al voltant d'un dolmen amb el corresponent passadís d'accés. Dolmen i passadís son voltats en tot el seu perímetre i alçada per grossos murs de mamposteria que es van adosant exteriorment uns a uns altres, de forma escalonada i decreixent cap a l'exterior del conjunt.

Aquest cairn està situat en petit pujol de rocam i destaca sobre els seus voltants, la seva silueta massissa domina la ria de Kérnéhélen i la badia de Morlaix. Construït entre 4500 i 3900 aE, durant el període neolític, encara no se sap exactament la seva utilitat.