Si d'una ciutat puc dir que és meva, després de Barcelona, aquesta és Londres.Com qui es defineix per bellesa ingènua, no opto per les grans paraules, que no en tinc i regalo al possible lector d'aquest bloc un poema de Salvador Espriu.
VERSOS, ENLLÀ DEL CAMÍ
D'un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d'un noble,
antic color de plata.
Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.
(del llibre OBRA POÈTICA, S. ALBERTÍ, 1963)
(Foto feta el 16 Agost 1969 a Portobello Road)
1 comentari:
No tenir grans paraules: no es pensi perquè és amb les paraules petites i de cada dia que despullam la veritat, aquella veritat que els mass mèdia ens tenen segrestada, sigui pel motiu que sigui.
Publica un comentari a l'entrada