EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de juny 15, 2006

"El juego de los idiotas", de Francis Veber

Ahir vaig veure la pel.lícula El juego de los idiotas. Títol original: La doublire. Direcció i guió: Francis Veber.País: França. Any: 2006. Durada: 85 min.Gènere: Comèdia.Intérprets: Gad Elmaleh (François Pignon), Alice Taglioni (Elena), Daniel Auteuil (Levasseur), Kristin Scott Thomas (Christine Levasseur), Richard Berry (Maître Foix), Virginie Ledoyen (Émilie), Dany Boon (Richard), Michel Jonasz (André), Michel Aumont, Laurent Gamelon (Paul), Patrick Mille (Pascal), Michele Garcia (Louise).Ledoux.Música: Alexandre Desplat.Fotografía: Robert Fraisse.

Sinòpsi: Després de ser sorprès per un paparazzi en companyia d'Elena, el seu amant i famosa top model, el multimilionari Pierre Levasseur intenta evitar un complicat divorci inventant una mentida inversemblant. Aprofita la presència a la foto d'un transeünt, François Pignon, per dir-li la seva dona, que Elena no estava amb ell, sinó amb Pignon. Pignon és aparcacotxes, un modest homenet. Per provar el seu artifici, Levasseur es veu obligat a enviar la bellíssima Elena a viure amb Pignon. Elena a casa de Pignon és una au del paradís en un habitatge de protecció oficial; i una mina de situacions còmiques per a El joc dels idiotes.

Abans de dir alguna cosa sobre la pel.lícula, no em puc estar de fer esment dels títols de crèdit. Com hem pogut anar veient els espectadors, cada vegada tenen més importància els títols de crèdit fins al punt que en algun festival de cinema ja són objecte de premi. Suposo que agafaran importància definitiva quan siguin objecte d'Oscar a Hollywood. El cas és que els d'aquesta pel.lícula són dels millors que he vist.

Com es pot veure per la sinòpsi de la pel.lícula no és gran cosa, però sí un bona forma de passar l'estona i realment sembla mentida que un director de seixanta-nou anys tingui la capacitat de fer una pel.lícula tan fresca i divertida i tan acida davant de la vellesa.

Encara que no té grans ambicions no treu que té més d'un pensament de crítica social perquè no hem d'oblidar que està feta pel mateix de la famosa Salir del armario (Le placard), del 2000.

Com no ha de sorprendre el treball dels actors és magnífic, sobretot el del vell Michel Aumont. Una pel.lícula que sap a poc, podria ser més llarga renoi!

Sense ésser un gran paper, tampoc és un paper fàcil precisament el que fa de top-model que es mou amb l'ambivalència de pertànyer al gran món de la moda, marca Chanel, i la presència del diví Karl Lagerfield, per una banda, i per l'altra el bon noi de Pignon

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Òndia Albert, jo ahir també hi vaig anar... Penso el mateix que tu, m'ho vaig passar molt bé i se'm va fer curta, una bona recomanació per passar l'estona. Llàstima que la vaig anar a veure doblada, suposo que en francès deu ser més autèntica, em van agradar molt tots els actors, cadascú en el seu paper. Una abraçada matinera. Sobre els títols de crèdit, opino com tu, dels que ja no es fan.

Anònim ha dit...

Em sembla una bestiesa, he de dir-ho, la traducció que n'han fet, del títol original. Suposo que volien aprofitar l'èxit del sopar dels idiotes, no ho sé, coses del cinema.

Albert ha dit...

júlia, m'alegro que t'ho passessis bé. Doblatges, traduccions, un tema que no acabarà mai, però com no sé francès, agraeixo no haver-me de passar l'estona llegint malgrat les pèrdues artístiques. El títol no és un valor artístic.

Montse ha dit...

ostres, jo fa temps que no puc anar al cinema... aquest moment és un "mal moment" per mi... bon dia, Albert!!!