Coreografia Maurice Béjart . Companyia Béjart Ballet Lausanne. Gran Teatre del Liceu.
.
A la meva entrada d'aquest blog del 23 Novembre 2007 ja vaig escriuire, com admirador de Maurice Béjart, que va ser una de les persones que m'han donat unes engrunes o uns cabassos de felicitat, de bellesa.
.
I si el Liceu ha organitzat aquest espectacle a la seva memòria, jo també hi he anat per a enriquir-me de la bellesa que va produir el seu talent.
.
L'espectacle en qüestió d'abans d'ahir dilluns va ser extens, dues hores, i variat, divuit propostes diferents. Els detalls de l'espectacle es poden veure a Danza Ballet.
.
De tota manera vull fer una excepció i assenyalar que si Le sacre du printemps, d'Igor Stravinsky, va marcar una fita en la música del segle XX, però a l'estrena no va ser benvinguda, ni la música, ni el ballet, malgrat Vaslav Nijinsky. Va caldre la mà de Béjart qui va convertir música i ballet en una obra d'art amb èxit. La primera versió de Béjart és del 1940 i posteriorment en féu una altra, doncs a l'espectacle vàrem tenir una versió a la primera part i l'altra a la segona.
.
No em puc estar de dir que cada vegada que sóc davant de l'obra de Béjart em sento aclaparat per la bellesa, alguns en diuen el síndrome d'Stendhal, mentre jo penso amb aquell Arnau que havia de ser roca, havia de ser pedra, havia de ser mar esvalotat, però no hi trobà el camí i esdevingué en no-res, no conegué la bellesa, l'amor, la dansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada