LAS TROYANAS

d'Eurípides. Director: Mario Gas. Intérprets. Mia Esteve, Glòria Muñoz, Anna Ycobalzeta, Clara Sanchis, Ricardo Moya. Festival de Teatre Clàssic de Mèrida. Teatro Español. Teatre Grec.
.
SINÒPSI
El vencedor no tindrà pietat del vençut. No hi haurà consideració per als infants que sobrevisquin. No hi haurà respecte pels déus caiguts. Las troyanas ens transporta a l’últim dia de Troia, una ciutat ja vençuda, i explica la història de les seves dones, condemnades a caure en els braços dels comandants vencedors. Mario Gas dirigeix aquesta adaptació d’un text on les dones són protagonistes: Andròmaca, vídua d’Hèctor; Hècuba, antiga reina de Troia; Cassandra, sacerdotessa ignorada; Helena, bressol de tota una guerra...
.
Aquesta vegada ha estat un Grec de veritat perquè has estat teatre grec al propi Teatre Grec de Barcelona i això pels barcelonins és un premi doble. Clar que un purista sempre pot dir que el Teatre Grec de Barcelona no és grec de veritat, sinó que és obra de l'arquitecte Ramon Raventós, que el va fer arran de l'Exposició del 1929, tanmateix és un lloc molt agradable i té un marc més bonic que el d'Epidauro.
.
Pel que fa Las Troyanas no hi ha molt a dir perquè és un clàssic de veritat i la sinòpsi ja dona idea de què va, de tota manera la primera versió que he vist d'aquesta obra va ser pel cine, una versió que no oblidaré perquè tenia un repartiment de luxe, en el que el paper d'Hècuba el feia Katharine Hepburn, però a més hi havia Vanessa Redgrave, Geneviéve Bujold, Irene Papas,
Patrick Magee. Durant força temps la vaig tenir en video... I no em puc estar de dir que si la premsa diu que la gran vencedora de la nit va ser Gloria Muñoz fent d'Hécuba a mi, potser perquè tinc massa present a Katharine Hepburn, em va resultat poc potent i vaig trobar millor a Mia Esteve fent d'Andrómaca. De gustibus non est disputandum.
.
Qui no hi hagi anat, acaba aquest dijous i val molt la pena.

Qui aprofiti l'anada al Grec per a sopar a restaurant he d'avertir-li que s'hi presenti d'hora, a les vuit de vespre perquè són molt lents i no gaire ben organitzats. La cuina és discreta, però si considerem l'entorn doncs és un lloc magnífic per sopar.