La Celestina

de Fernando de Rojas.
.
Com m'agrada, per una simple raó de rigor personal, deixar constància del llibres que llegeixo, doncs avui li ha tocat el torn a un clàssic de la llengua castellana.
.
No hi ha cas que faci cinc cèntims del contingut i l'única cosa que vull remarcar que he gaudit de la lectura d'un castellà tan ric, tant de mots com de construccions.
.
L'obra va plena d'observacions que són una exhibició de seny que fins i tot en algun cas recorden el budisme, com quan escriu Y aún más te digo: que no lo que poco tienen son pobres, mas los que mucho desean.
.
I si en català diem allò de músic pagat fa mal so, el seu equivalent té també la seva gràcia A dineros pagados, brazos quebrados.
.
La joventut sempre ha estat igual i per això la Celestina els diu Nunca pensáis que os puede faltar esta florecilla de juventud.
.
Encara que se suposa que tothom ja ha llegit aquesta obra, qui no ho hagi fet l'animo a fer-ho perquè mai no és massa tard.