LA INDIA

de Mircea Eliade. Traducció del romanès per Joaquín Garrigós. Editorial Herder. Barcelona 1997. 237 pàgines.

.

Possiblement és un del llibre petit, però amb molta substància. no únic, però sí com pocs. Com sospito que l'autor és desconegut per la majoria dels qui llegeixin aquesta entrada, suggereixo un cop d'ull al que la Wikipedia diu d'aquest savi que va ser Mircea Eliade, que a més de dominar vuit idiomes va ser dels més importants estudiosos de les religions.

.

En el pròleg l'autor va escriure el 1935: Habré leido dos docenas de libros con impresiones de viajes a la India; y unas veces me dan ganas de creer que se ha dicho todo sobre este impresionante país, mientras que otras que no se ha dicho nada. Es probable que no exista ningún país sobre el que no se haya escrito un solo libro objetivo, completo y legible.

.

Evidentment no és un llibre amb pretensions enciclopèdiques i hi ha molts aspectes que no toca, ni tampoc tota la geogràfia i, tanmateix, ens surt Ceilan, Bengala i Himalaya. El més interessant és l'itinerari humà i religiós que fa, que en molts punts arriba a l'erudició. També és un mestre en la descripció de fets,

.

Per descomptat que es mostra molt crític en certs comportaments: Es inútil y estúpido soliviantarse contra los que sólo conocen la India viajando en coche y viviendo en hoteles. Cuando leo lo que dicen, me quedo aterrado; porque detrás de las palabras dulces como un sueño pastoril, entreveo esas imágenes de la primavera bengalí que las estadísticas no mencionan y los fotógrafos no sacan.

.

Així descriu el paissatge: El tren se desliza por el puente, el Ganges corre azul y fresco, transfigurado durante unos instantes por la fragilidad de la madrugada índia. Losas de mármol blanco bajan formando largos peldaños delante de cada "Ghat" hasta hundirse en las profundidades del río.

.

I així descriu una concentració religiosa: Si no andabas con cuidado, podías pisar a alguna mujer que dormía envuelta en algún cobertor. No sabes qué puede ser: si una mendiga, una leprosa o la mujer de algún terrateniente.

.

També resulta divertit quan ens parla d'unes dones que fan fora de casa els seus marits per covards i que si ells no van a lluitar ho faran elles. Evidentment tots els homes tornen a la lluita.

.

O com quan explica com per tenir menjar per uns dies, el cocodril que han caçat li tallen cada dia un tros de la cua, d'aquesta manera l'animal pateix, però no es mora. L'animal pot resistir aquest suplici uns quinze dies.

.

Com el Dalai Lama ha substituït mediàticament a Joan Pau II, és interessant aquest passatge: El monasterio, como todos los monasterios tibetanos, no seguía una observancia estricta de las reglas del budismo como en Ceilán y el Japón. Se trata más bien de lamanismo, una horrible mezcla de budismo mahayánico, de animismo, de demonismo tibetanos y de influencias mongolas.

.

Posa els pèls de punta quan a causa d'un monsó va ser, junt amb altres, per centenars de sangoneres. Com també les dones que es van deixar matar pel marit i pare abans de ser violades per l'enemic que tenien a la porta.

.

En moltes ocasions, monastir, convent, cova d'anacoreta, l'autor parla amb el responsable que li ensenya les seves joies, és a dir, manuscrits, així en una ocasió escriu: El manuscrito tiene unas mil hojas y más de cinco mil retratos y las filigranas ornamentales de sus páginas son todas diferentes. El Museo Británico se ha ofrecido muchas veces a comprarlo por una suma al cambio de once millones de lei. El propietario de la biblioteca y de la escuela está tan orgulloso del manuscrito que ha rechazado la oferta pese a la pobreza y a la del país. Em pregunto a on està aquest manuscrit avui.

.

Tampoc manquen escenes truculentes com: Una gigantesca cobra había clavado su mirada de acero azul en los ojos de una paloma que estaba en un árbol próximo. La ave había lanzadosu grito de muerte que nos había alarmado, pero no podía volar. La cobra la hechizaba con su mirada telúrica y permanecía expectante. Pero mi camarada, tras descubrirme el drama cotidiano de la jungla, mató la cobra. Nos acercamos a la paloma. Había muerto de miedo.

.

Les darres pàgines són temes tòpics: Rabindranath Tagore i the Rule of Britannia, però tòpics perquè són imprescindibles. Del poeta ens parla de la seva escola i universitat, suposo que Summerhill en va ser una imitació.. i dels britànics allò que sabem però que fàcilment oblidem: la crueltat salvatge, he acabat amb un oxímoron.