.
El meu interès per aquest llibre abans de llegir-lo era fer una mica de cultura índia i l'he feta, però només una mica perquè títol no enganya. Es tracta de la història d'una adopció.
.
Asha Miró va néixer en un poble hindú, Nàsik, prop de Bombai. El seu pare vidu va anar a parar a un orfenat. Un orfenat que no es dedicava a les adopcions, sinó a preparar les noies per a casar-se. Tanmateix, el matrimoni Miró, de Barcelona, van fer el necessari per adoptar-la, ja havien adoptat una altra índia acaba de néixer. Asha tenia set anys. Tenia memòria d'un passat.
.
Els seus pares adoptius, els seu pares de veritat, un matrimoni exemplar en tots els aspectes, va ser valents, coratjosos, determinats i coherents en tot. No va amagar mai les cartes, ans al contrari, les van posar sempre sobre la taula.
.
Crec que totes les persones hem tingut un, o més d'un, moment genial a la vida. Un moment en el qual hem dit o fet aquella cosa inesperada i que ha fet un tomb a la vida d'aquella persona. Allò que en diem en català un cop amagat i aquella Asha de sis anys va tenir el seu cop amagat quan va pujar les escales de l'ofenat i a la monja que hi tenia més confiança, Adelina, li va etzibar : Vull uns pares! I no oblidem, que ho va dir en un orfenat, que com hem dit, no es dedicava a les adopcions.
.
Asha fa un viatge iniciàtic a l' Índia, vol trobar les seves arrels, el seu orígen. I es veu compensada, però amb dolor. I aquí ve a tomb explicar l'altre part del títol. La protagonista està amb mare Adelina, li està fent preguntes i preguntes i l'Adelina l'hi diu: "No t'ha d'importar si ets filla de rics o de pobres, les aigües sagrades de l'Índia t'han donat vida i en l'únic que has de pensar és a viure el regal de Déu amb dignitat, ajudant els altres, fent el bé". Tot i les seves paraules reconfortants, no m'aturo. Insisteixo, vull saber més, ho necessito... I per fer-me callar sentencia: "Asha, ets filla del Ganges".
.
Cal dir que aquest viatge el va fer formant part, com una més, d'un grup de treball de SETEM, una coneguda ONG en afers del Tercer Món. Aquest fet li va permetre tenir una certa mobilitat en un país tan difícil pels turistes com és l'ïndia. I com extrem de la molta sort que va tenir Asha Miró és que una part de l'equip del SETEM havia d'anar a Nàsik, el seu poble...
.
És un bon llibre. És un llibre honest i emotiu. Un llibre escrit amb el cor a la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada