Avui he anat a la Fortalesa de Mehrangarh situada a dalt d'un turó als afores de Jodhpur, el primer que ens permet és una fantàstica vista de Jodhpur i adonar-nos perquè se li diu la Ciutat Blava, les cases estan pintades de blau-cel..
Mehrangarth és una de les fortaleses més grans de tot l'Índia i de les més majestuoses. Formada per un conjunt de luxosos i ben conservats palaus que contenen una bona varietat de museus i un conjunt d'estances bellíssimes. Hi ha un museu de palanquins, un altre de bressols i també conserva canons, miniatures, instruments musicals, etc.
.
De tota manera el més important de l'Índia són les persones i malgrat el desconeixement de l'idioma les que he
m trobat aquí són d'allò més amable o simpàtic que hom es pot imaginar.
m trobat aquí són d'allò més amable o simpàtic que hom es pot imaginar..
La immensa majoria de les persones que invadeixen els diferents llocs de la fortalesa són indis, pelegrins que van Pokhran o Pokaran a venerar Baba Ramdevji. Aquest pelegrinatge dura entre tres i quatre setmanes, lògicament depèn del punt de partida. Molts van a peu, sols o acompanyats, pel camí van fent parades, dormen i mengen al costat de la carretera. També hi ha que van en moto, en cotxe, autocar, tractor. Se'ls reconeix perquè porten una bandera o estandart de colors vius. A la mateixa carretera a on paren per menjar també hi ha parades que venen aquestes banderes.
.
Com són gent natural, vull dir no complicada per prejudicis, fa goig fotografiar-los i ells donen totes les facilitats, així que a la que vas a retratar, per exemple, a dues persones, de seguida se t'ajunten dos, tres, quatre o cinc més per sortir també a la foto. Obligant-me a fer uns passos enrera per a què hi entri totom. Altres vegades, també es produeix el contrari, que són ells que et volen fotografiar. No m'ha passat 
a mi, però sí a algunes dones del grup de turistes del que en formo part.
a mi, però sí a algunes dones del grup de turistes del que en formo part..
Un altre aspecte interessant a assenyalar és sobre la persona que van a venerar, diguem-li santon o petit sant, Baba Ramdevji.
Baba Ramdevji fou un sant del segle XV que va dedicar tota la seva vida als més pobres. Al voltant de la seva sepultura el Maharajà Ganga Singh de Bikaner va construir un magnífic temple l'any 1931. Ramdevji és considerat pels hindús com l'encarnació de Krishna mentre que els musulmans el veneren Ramshah Pir. Es deia que tenia poders per fer miracles i la seva fama va arribar arreu. La llengenda ens diu que cinc Pirs (sants) van sortir de la Meca cap a aquest lloc de l'Índia per a verificar el seu poder i després de queda convençuts el varen honorar. Des d'aleshores doncs és venerat també pels musulmans.
.
Així doncs que la veneració a Baba Ramdevji es pot considerar com un exemple d'ecumenisme avant la lettre perquè ha estat venerat per hinduistes i musulmans.
.
Un cop tenia la fortalesa al darrera vaig fer camí envers els afores de Pokharan o Pokaran a veure un conjunt de chhatris.
.
Els chhatris són els cenotafis característics de l'Índia construïts com pavellons amb cúpula i situats al lloc exacte on la persona -distingida per la seva posició social o econòmica- va ser cremada. Aquesta mena de memorial sol ser en un punt alt, sigui un pujol o una muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada