EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de setembre 05, 2008

Jodhpur una altra vegada - 22 Agost

Com anar a conéixer el desert de l'Índia ens ha forçat a repetir passos, ara arribem d'on vam sortir per anar només al desert, Jodhpur.
.
De tota manera, a uns 20 Km. de Pokaram hem fet una parada a la carretera per a veure en el seu ambient els pelegrins que van a venerar el petit sant Baba Ramdevji, que ja han estat comentats a l'entrada que es refereix al dia 20 Agost.
.
Aquest lloc com un aplec: una esplanada àmplia tocant a la carretera. Hi ha aparcades bicicletes, un tractor i un autocar, tot tenint en compte que molts i arriben caminant. Hi ha instal.lada una cuina de campanya en la que uns homes i dones cuinen a sota una mena de carpa. També hi ha una carpa allargada amb dues fileres de persones assegudes de cara un davant l'altra que representen quatre fileres.
.
Com és lògic es va preguntar qui paga el menjar, el combustible, etc. Doncs no ho paga ni l'Estat, ni l'Ajuntament, sinó un creient ric.
.
El que ja vaig dir abans d'ahir sobre el fet de fotografiar-los es pot repetir ara. De bell nou nosaltres ens hem fotografiat amb ells tant amb les nostres càmeres, com amb les càmeres que porten ells.
.
Desafortunadament, per raons de diferències econòmiques, ells no són tants que vagin amb càmeres, però és evident que d'haver-ne més també s'haurien fet més fotos perquè les ganes hi eren. I no cal dir que també ens han obsequiat amb el boníssim pa
que fan.
.
Després d'aquesta parada hem seguit el camí fins a Jodhpur i hem anat a visitar els Jardins Mandore, a on hi ha també un conjunt arquitectònic de cenotafis, però en aquest cas no els podem anomenar chhatris perquè tenen una estructura de temple i no de cúpula.
.
De tota manera el que m'ha semblat més interessant pel blog és el desplegament de color que fan els saris
d'un grup de dones que passejaven pels esmentats jardins, darrera foto.
.
LLEGENDA
.
Una vegada Shiva va haver ser fora de palau per una llarga temporada i deixava a Párvati embarassada del seu fill, sense saber-ho. Amb la seva absència va néixer Ganesh.
.
Quan Shiva va tornar del seu viatge es va trobar a la porta un bell noi. Al voler entrar aquest noi no li va deixar perquè creia que era un lladre doncs mai havia vist a Shiva. Shiva tampoc sabia que era el seu fill. Es van barallar i Shiva va matar el xicot.
.
Quan es va trobar amb la seva dona, ella es va posar molt contenta i li explicà que tenien un filla, tot preguntat-li si l'havia vist a la porta del palau. A l'adonar-se que l'havia matat els dos es varen posar molt tristos. L'esposa insistia que Shiva havia de fer alguna cosa per a recuperar el seu fill perque sense Ganesh ella no podia viure.
.
Shiva va sortir del palau pensant amb alguna solució. Al veure un elefantet per la selva se li va ocórrer tallar el cap de l'animal i posar-lo en el tronc del seu fill, d'aquesta manera va recuperar la vida. Al ensenyar-lo a la seva esposa es va posar molt contenta al veure que tornava a tenir vida. Shiva, amb el seu poder diví, li va assegurar que no s'havia de preocupar, que la presència física no tindria cap importància doncs seria un déu important.
.
Tothom pregaria per Ganesh abans que per qualsevol altre i no podria mai començar una cerimònia religiosa sense fer una pregària per Ganesh. La figura de Ganesh seria posada a les entrades de les cases i dels temples.
.
Aquestes benediccions varen tranquilitzar a Párvati, i Ganesh va viure amb el seu cap d'elefant.
.