 |
| "Gargot" d'en Cesc a l'AVUI el 5 Setembre 1978, en plena Transició |
El cas és que els valencians no han renunciat mai a què la seva llengua és el valencià; tanmateix, la situació esdevé surrealista quan els "valencianistes" diuen que el valencià no té res a veure amb el català. Aparentment el problema és el nom de l'idioma, però amb prou força, demagògia, anticatalanisme i, sobretot, ignorància gràcies a les forces espanyolistes que quan el B.O.E. edita quelcom en basc, gallec i català també ho ha de fer en català. I el més deplorable és que ho fan amb orgull quan hauria de fer vergonya i un mira les diferències entre els dos textos. És per aquesta raó que és emocionant que sense entrar en detalls lingüístics aquests mallorquins diuen que el seu país és aquell que quan dius "Bon dia" et contesten "Bon dia".
 |
| Portada del Llibre-Manifest del Congrés de Cultura Catalana 1977 |
L'argument no pot ser més clar, senzill, directe i, dic jo, emocionant perquè si ens entenem, quin és el problema? Valencians: quin és el problema? No puc dir que estic a favor de la vaga de fam, però no hi ha dubte que els mallorquins donen una lliçó als catalans, als valencians i als catalans de Catalunya Nord o, per ser exactes, uns jubilats de Mallorca donen una lliçó de valentia en defensa del català. Esperem que el Govern de les Illes esmeni urgentment aquest maltracta a la seva llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada