Primer dia per Uzbekistan

ÀSIA CENTRAL

La República de l'Uzbekistan és al centre de l’Asia Central i que per tractar-se de l'Àsia crec pertinent referir-me d'Europa i Àsia encara que sigui sortint del guió quan s'espera una ressenya de viatge.

No sabem si és casualitat però van ser geògrafs alemanys que varen decidir que Europa era un continent. Els elements que els varen dur a prendre aquesta decisió eren de tipus cultural, és a dir, racista perquè avui dia els geògrafs veuen prou clar que Europa no és un continent, sinó una península d'Àsia. Si un mira atentamente el mapa d'Àsia s'adona que aquesta península arrenca dels Urals.

UZBEKISTAN

Aquesta anomalia de la discipliana de la geogràfia està plenament assumida pels pobles que habiten la placa Euraasiàtica; per exemple, en el vol de tornada a Barcelona des de Moscou, vaig tenir una conversa amb una russa que comentant la situació econòmica del seu país em va dir que a la Rússia europea hi ha moltes més oportunitats de treball que a l'asiàtica.

He fet el viatge amb una agència de viatges de Barcelona i ha estat un grup format per vuit persones més el guia català posat per la pròpia agència. Un cop a l’Uzbekistan hi havia, a més, el guia uzbek.

A la matinada  del primer d'abril arribem a Taixkent, que és la capital del país, més coneguda en la forma russa, Tashkent, i que el seu veritable nom, en uzbek, és Toshkent, que significa "ciutat de pedra".

Sense dormir gaire, a tres quarts de deu del matí del mateix dia ja circulem i ens porten a veure el conjunt anomenat Khast Imom, que comprèn la biblioteca en la que hi veiem un Alcorà del s. VII, considerat el més antic del món. Aquí hi veiem la mesquita Telyashayakh i la madrassa Barakhon del segle XVI.

La mesquita Telyashayakh i la madrassa Barakhon

La madrassa Barakhon

La fotografia de la noia de la neteja mereix un parell de comentaris. El primer és que no és una fotografia caçada, és a dir, que la persona es va deixar fotografia sense cap problema, cosa que és, com anirem veient, força comuna a Uzbekistan, fet que l’hem d’atribuir a què és un país amb un turisme incipient i que la població encara no està farta. L’altra comentari és que a Uzbekistan és normal veure una persona fent la neteja en un monument públic.

La noia de la neteja

A continuació varem visitar la madrassa Kulkedash del segle XVI, que està tocant al Bazar Chorsu que com es pot veure té unes parades de fruita que no tenen res a envejar al mercat de la Boqueria. 

Madrassa Kulkedesh

Parada de fruita al Bazar Chorsu

Si la fotografia de la venedora de fruita és una més de les que la persona va deixar-se fotografia, també cal apreciar les seves dents d’or, que en aquest país és un signe de prestigi i que, per aquesta raó, se’n vuen moltes.

Venedora al Bazar Chorsu

També vàrem visitar el museu de les arts aplicades en el que, entre altres objectes, eren d’admirar els tapissos, en aquest sentit podem veure una estora feta amb puntes d’or i argent sobre vellut.

Estora. Artista: M. Salinova, Bukarah, 2002

Finalment vàrem visitar la plaça de la Independència, que pretén competir amb la Roja de Moscou o la de Tiananmen, però que com és més nova llueix de construccions que en diríem faraòniques. 

Plaça de la Independència

MÉS FOTOS