que no és lliure,
cansadíssim, cruel,
corromput, molt covard"
(La frase del dia de l'Any Espriu va separada de l'entrada del blog per una línia, però aquesta vegada, per raons òbvies no procedeix la separació. La corrupció no té fronteres i Catalunya no és cap oasi.
Com se sap, a la República Popular de Xina no hi ha democràcia i, en conseqüència, hi ha una corrupció que pot sermblar que el que passa aquí no té importància, alhora, allà és normal que molts dels corruptes, si són detinguts, siguin castigats amb la pena de mort. La injustícia no és la pena de mort, sinó que els que estan més ben situats en el poder se'n i no ho paguin de cap manera; a no ser que el cas sigui escandalós. En el cas de Xina la pena de mort és coherent perquè si, per exemple, des de la capital s'envien uns diners a un poble que està a mils de quilòmetres i aquests diners són les pensions o indemnitzacions per uns quants pagesos, però resulta que un funcinari es queda amb els diners, podem entendre que el resultat serà que unes quantes famílies passaran gana. Així de simple. És un cas clar de causa i efecte.
A Occident la situació no és tan dràstica ni dramàtica, però recordo que abans, no sé si encara ho fa, la revista anglesa PRIVATE EYE quan, per exemple, el dirigent de la patronal o el director d'una gran multinacional havia denegat l'augment de sou d'unes poques lliures esterlines a la setmana, la revista informava dels mils de lliures que aquest senyor guanyava a l'any. Una manera clara de dir que la signatura d'una persona té grans conseqüències en moltes famílies.
Les operacions amb diner negre, els paradisos fiscals, els guanys exagerats de la banca, certes amnisties fiscals, certs avantatges fiscals que tenen les grans fortunes i les grans empreses, frau fiscal, corrupció a l'administració pública, és a dir, totes aquelles accions econòmiques que no tenen altra finalitat que ampliar les diferències econòmiques entre la població, és a dir, la distància entre rics i pobres. Tot fet amb una signatura, legal o no. Mentre es donen aquests fets hi ha unes altres persones que no poden pagar la hipoteca, una infància que no s'alimenta com cal de cara el rendiment escolar i un llarg etcètera. No sé si es pot criminalitzar a nivell individual com ha fet la valenta Ada Collau a les "Cortes Españolas", però no hi ha cap dubte que hi ha criminals perquè amb els seus actes col.lectius o individuals posen en risc un gran col.lectiu humà i un no és criminal només en funció del seu homicidi directe, sinó per la seva conducta social o professional, com quan un es posa a l'autopista i condueix en sentit contrari. Crec que això úlim és el que ha volgut dir l'Ada Collau perquè no pot ser que les persones més ben pagades facin anar a la gent per la drecera equivocada, la que ens porta al precipici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada