L'ESTRANGER

d'Albert Camus

Adaptació: Carles Alfaro i Rodolf Serra
Director: Carles Alfaro
Intérprets: veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo
Teatre Lliure de Gràcia

Tot i que és un tema menor i totalment extra-teatral, he de dir-ho. No estic d'acord amb el títol que s'ha posat a l'obra per una raó bàsica. Certament en el programa de mà se'ns diu que la traducció del francès ha estat a càrrec de Rodolf Sirera, però això ja és una aixecada de camisa perquè a l'escenari no es diu tot el que va escriure Camus i, a més a més, es diuen moltes coses que no són al llibre, evidentment no puc fer un detall exacte dels invents, però evidentment a l'escenari hi ha més sexe que no pas en la novel.la. Això no treu que siguin ben lliures de traduir l'obra, no calia, però perquè saben molt bé que Edicions Proa va editar el 1967 la traducció feta per Joan Fuster. El punt és que el títol de la traducció és L'ESTRANY i cal dir que el títol és ben vàlid i coherent, per tant, la traducció del Lliure, encara que legítima és una falta de respecte a la cultura catalana per canviar-li el títol perquè ara ens trobem que en català hi ha dues obres diferents del mateix autor`, fet que genera un cert confusionisme.

Per altra banda, defenso la traducció del títol feta per Joan Fuster perquè Meursault no és un estranger a Alger, sa mare ja era d'allà també, i és condemnat a mort no per haver matat un negre, sinó per la manca de sensibilitat, segons la gent, en la mort de la mare. No és doncs un estranger, com diu el programa és condemnat per "la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d'integrar-se". Aquesta és la qüestió, per tant, no calia ser més "llest" que Joan Fuster. Una llestesa del tot discutible perquè encara que no puc recordar tot, precisament Rodolf Sirera no encerta en la traducció de les primeres paraules i són essencials. Al teatra sentim que "la mare ha mort", però l'original diu: "Aujourd'hui, maman est morte" i Joan Fuster va escriure: "Avui ha mort la mamà". No hi ha cap dubte que Camus i Fuster empren un to més familiar, més filial, un to que ens ve a dir que Meursault estimava a la seva mare malgrat no exteriortzar-ho mai, però, insisteixo, són les paraules inicials i un sempre comença per allò més important, en aquest cas, la mamà.
Els dos actors fan un bon treball, però el fet que els dos, a voltes, representin a Meursault crea, en alguns moments, confusió, per això un dels dos anar de dir, de tant en tant, "diu ella" o "diu tal".

Espero que aquesta funció serveixi per a animar la lectura de L'ESTRANY com homenatge a Albert Camus perquè el 7 de novembre farà 100 anys del seu naixement. Em consta que no fa gaire es va fer un homenatge a Barcelona i que entre altres aspectes es va parlar de L'ESTRANY, però no vaig poder-hi anar i m'adono que no hi ha rastre a Internet, o no sé trobar-lo.