El problema, o un dels tants problemes, és que l'esperit de Castella, el que impera més que governa, va acomplexat pel món. Tenir una de les llengües més parlades del món no és suficient, que la seva sigui l'oficial de l'Estat espanyol tampoc, que sigui obligatòria per a tots els espanyols doncs tampoc, que pugui està cofoia de Miguel de Cervantes menys. No vol ombres. I clar, li sembla que si s'anomenés "llengua catalana" a tot allò que és català, aleshores, aquesta llengua perifèrica per uns o dialecte per uns altres, esdevindria la segona llengua d'Espanya i a molta distància, massa distància, el basc i el gallec, no diguem l'aragonès, que ara es diu "lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (lapapyp)".
No hi ha cap dubte que és l'aplicació de la filosofia del "café para todos", que es materialitza en què d'acord amb la Constitució cada raconet d'Espanya tingui la seva pròpia llengua.
En defensa d'aquestes creacions lingüístiques del govern de l'Aragó ha sortit com l'arcàngel Sant Gabriel la Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del govern d'Espanya.
Les seves paraules són d'allò més surrealistes que hom es pot imaginar. De les seves declaracions d'avui, el que deia irònicament, Soraya ho ratifica. Ens diu que aquestes noves denominacions, és a dir, que el català de la Franja de Ponent es digui "lapao" i que l'aragonès es digui "lapapyp" no està amb contradicció amb la Carta Magna i que és legal, per tant, el govern de l'Estat ho respecte.
.gif)
Aquí no queda tot senyora Soraya. Seria interessant veure l'espectacle en el que Andalusia o Extremadura, posem per cas, decideixen declarar l'andalús i l'extremeny respectivament les seves llengües pròpies. La Constitució del 1978 sembla que ho contempla. Què dirà aleshores?
No senyora, la llengua no es una joguina política, encara que vosaltres ho feu pitjor, no la tracteu com una joguina, tant de bo, això ja ho fa i molt bé Gabriel García Márquez; per vosaltres la llengua és una arma política i dispareu.
A vegades us ompliu la boca d'Europa i canvieu la Consitució perquè ho diu Europa, però Europa no solament és Economia, també és Cultura. Heu pensat l'efecte que farà aquest afer? Clar que no diran res oficialment, com tampoc diuen res sobre el dret a decidir. I més amunt? Heu avisat a la UNESCO que ara hi ha dues llengües més? O com en els vins, dues noves D.O.
Un altre aspecte interessant. L'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona ensenya i, oportunament, acredita documentalment el coneixement del català. No li càpiga cap dubte que, si convé, allargant una mica els estudis, l'alumne pot aprendre "valencià" i "lapao". ¿S'adona del significat de què el domini de dues llengües més sigui cosa d'un trimestre d'estudi com a molt?
Aquesta és la vostra cultura, la cultura de la burocràcia, de la ignorància i de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada