Moltes vegades hem sentit tots allò de què avui dia no hi ha esquerres i dretes, normalmente els que ho diuen són de dretes o d'esquerrans dessenganyats.
Aquest llibre no té la pretensió de ser d'esquerres, però ho és perquè desenmascara la ideologia de dretes a partir de dades econòmiques i dades sociològiques, de forma que diu "en comptes d'augmentar la desigualtat entre països i mantenir-se constant o baixar dins de cada país, la desigualtat baixava entre els països i augmentava a l'interior de cada país". O sigui que la desigualtat o patiment es fa més àmplia a tot arreu.
Per una banda ens diu que es "calcula que les 20 persones més riques del món tenen recursos equivalents als dels 1.000 milions de persones més pobres" i "A més, els qui són rics s'enriqueixen només pel sol fet de ser-ho. Els qui són pobres també s'empobreixen només pel sol fet de ser-ho", és a dir, no es pot girar la truita i allò dels drets inalienables és fals, estem tots predeterminats.
El cas interessant, però, és que "sempre s'ha justificat la desigualtat adduint que els de dalt de tot contribueiuxen més a l'economia perquè tenen el paper de creadors de treball, però van venir els anys 2008 i 2009, i vam veure que aquells individus que havien portat l'economia al caire de la ruina es retiraven amb centenars de milions de dòlars. Es feia evident que ja no es podien justificar aquestes recompenses al.legant la contribució que els seus beneficiaris feien a la societat, perquè al que havien contribuït no era pas a la creació de nous llocs de treball, sinó a allargar les llistes de persones desocupades.
Els que hem viscut prou per veure-ho no ens ha de sorprendre saber que una de les persones que més ha aportat a la desigualtat ha estat Margareth Thatcher que "dóna per fet, com una cosa evident, que les nostres capacitats diferents ens vénen determinades, com l'alçada, des del néixer, i per tant "normalitza" la implicació que els humans poden fer molt poca cosa (o res per canviar el designi del destí". Va deixar clar que els pares podem fer molt poca cosa per l'èxit dels nostres fills".
Sempre he pensat que hi ha una grau de privacitat que és una engany perquè fer que certs guanys siguin un secret és una forma d'amagar el robatori i, per tant, esplica "Que el sou per als alts directius s'estableixi en secret, no reflecteixi els éxits de l'empresa i contribueixi a una gran desigualtat, és indicatiu d'un profund malestar a les capes més altes de la nostra societat. El creixement descomunal de les fotunes del 0,1% de la societat té lloc, per acabar-ho d'adobar, en una època d'austeritat sense parió per a la majoria del 99,9% restant".
El problema de més fondària és que els alts salaris es justifiquen perquè del contrari persones com Steve Jobs o Richard Brandson caurien en l'ostracisme i durien a les seves empreses a l'èxit. Se'ns vol vendre com si tots els grans salaris anessin a les butxaques de grans talents quan de fet "L'autèntic propòsit de l'assegurança és afermar els provilegis, no pas per orientar-los al servei públic. I, per consegüent, un nombre molt reduït de persones que tenen els salris més alts queda exempt de l'impacte desastrós que les seves activitats poden ocasionar en tots aquells els mitjans dels quals estan exposats als capricis del destí. El que està en joc no és la producció de riquesa, sinó la seva distribució, i, més concretament, el monopoli dels consellers delegats sobre els elevats ingressos que perceben independent de la qualitat dels resultats que suposadament havien de justificar aquests ingressos".
Tornant al principi de la meva entrada, si algú em llegeix, potser es pregunti què vol dir per mi ser d'esquerres. Doncs encara que l'autor del llibre que ens ocupa no pretén dir què vol dir, considero que les paraules següents donen la resposta: "La lluita contra el concepte individualista i utilitarista de l'home, és a dir, la premissa explícita o encoberta de bona part de la ciència social d'Occident que pressuposa que els individus precedeixen a la societat i que, per tant, cal explicar la societat -la unió d'éssers humans- pels atributs inherents dels individus ... cal explicar el pensament i les accions dels individus, inclós el fet mateix d'actuar individualment i, per dir-ho així, de ser individus, com a conseqüències del fet fonamental de viure en societat ... la persecució de la felicitat s'hauria de centrar a promoure experiències, institucions i altres realitats naturals i culturals de vida en comú, en comptes de concentrar-se en els índexs de riquesa, que tendeixen a concebre la convivència humana com un terreny de competivitats individual, rivalitat i lluites internes".
NOTA: Per a estar al dia sobre l'autor res millor que fer una visita a:
http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2014-02-04/los-nuevos-ricos-se-han-metido-en-su-castillo-y-han-levantado-barricadas_84949/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada